Arxiu d'etiquetes: turisme creatiu

Noves tendències en turisme: l’agroturisme i el turisme creatiu

La següent entrada que presentem, es tracta d’una ressenya de les jornades realitzades a la Seu Universitària de la Marina Alta a Benissa el 25 d’Octubre i el 30 d’Octubre del 2019.

Cartell ponència Agroturisme

EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS D’AGROTURISME

Carla Barbieri comença la ponència introduint-nos en el context actual. Un moment molt fotut per als agricultors, els quals fa 40 anys guanyaven diners i ara ja no, mentre que els fills d’estos decideixen no continuar amb el negoci familiar i acaben venent les parcel·les i emigrant de les zones rurals a les urbanes.

Però què és l’Agroturisme? L’Agroturisme es tracta d’una empresa de diversificació de l’agricultura. Un empresa que naix de l’agricultura per al benefici del agricultor. Este agroturisme té diferents finalitats:

  • Oci: és una experiència que consisteix en veure com creix el producte. Un exemple és l’Oleoturisme de Begijar, a Jaén.
  • Recreació: un exemple seria les finques de carabasses als EEUU on el visitant pot decorar la seua carabassa per Halloween.
  • Educatius: ensenyar-se a fer formatge com fan a la formatgeria de Tibi.

Per tant, l’agroturisme és una activitat SOSTENIBLE, beneficia a la societat, satisfau els objectius de l’empresari, millora el benestar de l’agricultor amb la seua família i produeix beneficis socials. A més a més, aconsegueix nous clients, dona continuïtat a les parcel·les i educa al públic sobre agricultura i productes socials.

Ponència sobre Agroturisme a la Seu Universitària de la Marina Alta. Autor: Seu Universitària de la Marina Alta

Els beneficis de l’Agroturisme a nivell de societat son:

  • Revitalitza l’economia local
  • Genera impostos
  • Augmenta el coneixement dels productes locals i genera consum i orgull entre les comunitats.
  • Es recuperen tècniques artístiques

En definitiva, l’agroturisme, no consisteix en posar uns columpios al camp d’ametlers, va més enllà, s’ha d’implicar a l’agricultor i el turista ha de participar en l’activitat, ha de ser una experiència AUTÈNTICA.

Per una altra banda, la professora Raquel Huete, des de la seua experiència com a Directora General de Turisme ens va contar que existeix una web que aglutina totes les activitats d’Agroturisme del País Valencià. A més a més, afegeix que des de la Càmera de Comerç a través del pla ACETUR s’està recolzant a aquelles empreses que vullguen crear empreses d’agroturisme.

La tercera ponència va a ser a càrrec de Cristina Rodríguez, un exemple de dona emprenedora que ha decidit montar-se un celler als camps dels seus avantpassats, a la finca de l’Alberca a Benimarco (Teulada). Cristina realitza una tècnica poc habitual per a generar el seu vi M de Alejandria, ja que es tracta un vi de gel, tècnica que s’utilitza a països com Canadà i Alemanya, allí es recolleix el raïm després de la primera nevada. Sabem bé que ací no neva, per això el que realitza Cristina es col·locar el raïm en càmeres frigorífiques després d’haver sigut collit de bon matí. Entre els seus projectes per al 2020 té en ment implantar un projecte d’agroturisme.

TENDÈNCIES I REPTES DEL TURISME CULTURAL

La primer ponent, la professora Rosario Navalón, comença posant-nos en situació. El turisme no ha parat de créixer en els últims anys, es tracta del 12% del Producte Interior Brut, han crescut els ingressos i la demanda i s’han generat nou níxols de mercat.

Cartell ponència Turisme Cultural

És evident que el turisme cultural ha crescut, com així ho corrobora un estudi de TripAdvisor del 2017-2018, concretament a Espanya ha crescut un 45%. Però en molts altres països el turisme cultural creix desorbitadament, provocant una superació de la capacitat de càrrega i com a conseqüència, generant una mala experiència.

Però que passa amb els mòdels actuals de turisme cultural? Es copien idees (bus turístic, freetours, museus…) ja que ofereixen productes similars amb el mateix patró, per això, els destins necessiten captar l’atenció, amb l’objectiu de diferenciar-se. Cal crear noves propostes alternatives.

És evident que el turisme està canviant. El turista busca experiències singulars, autèntiques i diferents. Però com és el turista del 2019?

  • Impacient. Vol la informació ja.
  • Experimentat. Ja ha viatjat.
  • Independent. Amb l’smartphone poden reservar les seues vacances.
  • Exigent
  • Multimotivacional. No li motiva una única cosa d’un destí, sinó també les seues activitats complementàries.
  • Experiencial. Busca experiències.
  • Connectat.

El turista actual demanda més encontres amb allò LOCAL. És urgent un canvi de model turístic, que diversifique els destins, que genere una oferta innovadora i que cree desenvolupament econòmic, social i cultural. Com ho podem fer? Mitjançant dues esferes.

  1. Esfera del Consum. Amb un consum qualificat (educació, autodesenvolupament, activitats creatives). Tenen un major interès en la qüestió pràctica.
  2. Esfera de la Producció. Competència basada en experiències.

És moment de donar importància a allò INTANGIBLE, com per exemple la identitat, l’essència i les persones, però per a posar en valor tot açò, ens cal CREATIVITAT.

Ens cal canviar el focus de l’Alta Cultura (museus, turistes, serveis turístics, consum superficials i passiu, on el turista va d’observador) a la Cultura d’allò Quotidià (llocs discrets, familiars, participatius, societat civil, actiu -> creatiu, pràctiques tradicionals).

Què podem fer?

  • La planificació és essencial, però per a que existica planificació ens calen recursos.
  • També és necessària l’accessibilitat,
  • Infraestructura (serveis i equipament)
  • Gestió amb qualitat
  • Promoció
  • Afavorir el desenvolupament d’experiències interpretatives. Ja que la interpretació del patrimoni dona a conèixer el significat i ens dona una visió ACTIVA (si ho entenc ho conserve).

Per això cal introduir en el tradicional Turisme Cultural el “FER” i d’eixa manera convertir-lo en Turisme Creatiu.

És ben coneguda la tradició de bandes al País Valencià, per què no fem intercanvis musicals, on un turista vinga a gaudir de l’experiència d’un assaig i un passacarrer en plenes festes del poble? O també podem fer un intercanvi en una filà mora o cristiana, on el visitant gaudisca d’un bon esmorzar i després es vestisca per a una entrada… Són molts els exemples de turisme creatiu, un turisme que posa el focus en l’experiència, l’autenticitat, allò local, la participació amb la societat civil i la quotidianeïtat.