La Casa del Cocó de Calp. Un espai amb molt de potencial sense ús

Vista lateral de la Casa del Cocó. Font: Aitor Mahiques

Des que el passat juliol Dénia, el Verger i Ondara s’adheriren a la Ruta dels Riuraus ja en són 15 els municipis de la Marina Alta que la integren. És  una gran notícia per a aquesta iniciativa que dóna a conéixer una activitat tan característica de la comarca i alhora ajuda a cohesionar el territori  i a crear un producte cultural comú. Ara bé,  en la ruta hi ha un gran absent, Calp que també hi tingué un paper destacat en la producció i comercialització de la pansa, però que de vegades sembla no voler saber res de la resta de la comarca.

Els beneficis d’unir-s’hi serien nombrosos per al patrimoni agrícola, ja que el reivindicaria, en un context en què la pèrdua d’importància del sector primari i les apetències urbanístiques, el deixen en gran perill de destrucció. A més a més per a Calp no seria una gran inversió perquè ja disposa d’un entorn que podria ser un dels principals centres d’interpretació de la ruta. Estem parlant de la Casa del Cocó, un espai  que ara per ara i dissortadament, es troba tancat.

Per als que no la coneguen, la Casa del Cocó és una petita alqueria que fou adquirida per l’ajuntament de Calp  l’any 1998 i que amb més de sis mil metres de terreny, compta amb corral, riurau, pou, un forn d’escaldar i basses de reg entre altres elements. A penes una dècada després que fóra rehabilitat i convertit en un Museu Etnològic, ja no es pot visitar i presenta un aspecte d’abandó.

Entrada de la Casa del Cocó. Font Aitor Mahiques

Inversió amb projecte o fer per fer?

La Casa presenta una exposició dedicada a la producció de la pansa així com del vi i altres activitats tradicionals de Calp com la pesca. A banda presenta la vida quotidiana en un entorn agrícola del segle XIX i principis del segle XX.  En definitiva és un espai educatiu i lúdic amb molt de potencial per donar a conéixer les tradicions de Calp. Tanmateix durant la passada legislatura es va decidir clausurar, adduint la necessitat de retallar en despeses.

Un espai com la Casa del Cocó no sembla necessitar cap excessiva inversió per al seu funcionament: un conserge, vigilància i manteniment. Aquestes dos són igualment necessàries, estiga tancat o obert l’edifici.  Llavors aquesta situació ens fa preguntar per a què es va fer el museu? Hi havia de veritat un projecte darrere de la seua construcció? O fou més per la dèria de fer obra pública per fer-ne i apujar-se al carro dels espais buits? Interrogants que de moment, no tenen resposta.  Això sí, és paradoxal que continue fent-se publicitat i es mantinguen les indicacions per arribar-hi. Per al visitant ha de ser xocant, anar-hi i trobar-se un recinte tancat, isolat i amb la vegetació començant a apoderar-se de tot.

Una de les darreres notícies pel que fa a l’espai era la idea de cedir-lo a la Conselleria per a desenvolupar-hi un mòdul de jardineria. Bé, sense necessitat de renunciar a aquest espai de gran valor, podria donar-se-li un ús combinat i compartir despeses perquè l’espai és prou gran i li donaria vida al lloc. En principi són dues activitats que no s’encavalquen.  Però sembla que no hi ha molta intenció de reobrir-lo i és una llàstima.

Així les coses, esperem que l’Ajuntament de Calp recapacite i decidisca  tornar a donar-li un ús a la Casa del Cocó, ara que encara no és tard, que l’edifici es manté en bona salut i aprofitant una iniciativa com la Ruta dels Riuraus que li donaria un gran impuls. Al cap i a la fi, no estem parlant d’un simple recinte, sinó d’un edifici històric de Calp i d’un espai públic que tots els calpins han ajudat a finançar.

Entrada al jardí botànic amb el cartell apenes visible. Font: Aitor Mahiques

Per Aitor Mahiques Bataller

La ruta dels riuraus dos anys després

Ja fa dos anys vam publicar un post amb motiu de la presentació de la ruta dels riuraus a FITUR. Després de dos anys de la seua creació ens considerem capaços d’avaluar els resultats, és per això que primerament voldriem enumerar aquelles accions o actes que s’han estat realitzant baix el paraigua de la ruta.

1. 24 de Maig del 2014. Presentació de la ruta dels riuraus a la Fira de Turisme (ja en vam parlar).
2. 12 de Maig del 2014. Presentació de la ruta al (gran) riurau del Senyor de Benissadeví a Jesús Pobre. Un acte en el que els representants polítics dels diferents municipis que conformaven la ruta van recollir una mena de certificat simbòlic de la inclusió a la ruta. A l’acte, abanderat per Antonio Miragall, regidor de turisme d’aquell moment de l’Ajuntament de Xàbia i amb una presentació molt emotiva per part de l’escriptora Pepa Guardiola, ens van parlar dels riuraus com a elemements patrimonials (vam predre el compte de les vegades que es va utilitzar “Catedrals de la Pansa”), però no es van especificar quines eren les accions a emprendre després de la creació de la ruta.
   

   Representants polítics a la presentació de la ruta al riurau de Jesús Pobre.

3. Fullet. S’editava un fullet de la ruta a mode de llibre desplegable i amb fitxes dels 12 municipis que conformaven la ruta aquell moment, així com plànols de la ubicació dels diferents riuraus. Les fitxes en 3 idiomes (valencià, castellà i anglès). Un fullet amb excessiva informació i poc còmode i pràctic (les fitxes anaven soltes i es podien predre en facilitat).
   

   Portada del fullet de la ruta.

4. 21 d’Agost del 2014. Flashmob de Lluís el Sifoner a Baleària Port. Va comptar amb la participació de veïns i veïnes de Jesús Pobre. Més que un flashmob per promocionar la ruta dels riuraus, semblava una coreografia creada ex-nihil per promocionar el disc de l’artista.
5. Pàgina web i xarxes socials. La ruta compta amb pàgina web pròpia, així com facebook propi. Recentment han creat una app sobre la ruta amb tota la informació disponible per a android i altres formats. També s’han geolocalitzat els itineraris dels diferents municipis i s’han publicat en la plataforma wikiloc.
   

   Format de l’aplicació mòbil.

6. 7 de Març del 2015. La ruta dels riuraus il·lustra el cupó de l’ONCE.
7. Monòlits. Estructures de metracrilat amb la web, el símbol de la ruta i el nom del municipi. Ubicats en les entrades dels diferents pobles que conformen la ruta.
8. Merchandasing. Tasses amb el símbol de la ruta i amb eines utilitzades per al cultiu de raïm i per a l’escaldà.
   

   Tasses promocionals de la ruta.

Actualment sembla que s’està documentant gràficament alguns riuraus i rutes de diferents municipis. El logotip de la ruta també s’utilitza en tots aquells esdeveniments o projectes que tenen relació (Mercat del riurau, Escaldà, Festes, Projeccions, Festivals de Cinema, Biomoscatell…)

Fins a la data no tenim clara quina és l’estratègia a seguir, tampoc hem observat cap impacte directe en quan a la conservació de riuraus, això sí, el canvi de govern d’alguns municipis ha suposat la inclusió d’aquests en la ruta (és el cas de Dénia, El Verger i Orba), passant a ser 15 els municipis que participen. Pot ser les accions empreses fins a la data hagen ajudat un poc a incrementar l’interès per aquest món, però en aquest cas no li donem el mèrit a la ruta, sinó a Carles Fuster (Riurau Amb Panses) i la seua valuosa tasca de conscienciació i difusió.

QUINA ÉS LA REALITAT?

• La ruta fins a la data no ha configurat encara una vertadera oferta complementària al Turisme de Sol i Platja. Encara s’està actuant i configurant.
• S’han imprès fullets i s’han col·locat a les oficines de turisme. S’ha facilitat eixa informació en altres formats (pàgina web, aplicacions mòbils…) i s’ha creat una pàgina de facebook que va informant d’actes puntuals relacionats.
• Tenim uns béns que no acaben de configurar una oferta cohesionada. Cada municipi continua anant a la seua en matèria turística. Els propis municipis no s’ho acaben de creure (els monòlits no han sigut insta·lats, continuen caient riuraus…).
• La participació i implicació de la ciutadania no és la suficient (s’han realitzat reunions amb responsables polítics únicament, deixant d’escoltar a aquest important sector de la població).

PROPOSTES DE MILLORA:

• Cal donar una major difusió a la ruta, presentar-la i no complementar-la amb una tasca de difusió i interpretació (visites guiades, campanyes escolars, xerrades, tallers, exposicions…) no és molt coherent. Tampoc ho és si no la complementem amb accions que incentiven la reconstrucció i conservació de riuraus (sense riurau no hi ha recurs turístic) o mesures que fomenten el cultiu del raïm i els seus coneixements. El riurau és un patrimoni integral (cultural, natural i etnogràfic), i continuarà sent mort i desconegut per a molts, si el mostrem aïllat del seu entorn original. Descontextualitzat  perd la seua raó de ser.
• La impressió dels fullets i la seua col·locació en les oficines de turisme no és suficient. Cal dotar al projecte d’una planificació estratègica on es detallen els objectius i les accions a emprendre. El simple fet de crear una ruta no farà que aquesta es conega. És una tasca continua de conscienciació (de la població) i promoció (per atraure turistes/viatgers).
• Tenim una sèrie d’elements potencials, una marca i uns béns culturals, naturals i etnogràfics, però ens falta el més important: fer comarca i creure-s’ho. Ja després estarem en condicions d’atraure viatgers que realment estiguen interessats en la nostra oferta i en nosaltres com a poble (a la fi es tracta d’això, de vendre’s)
• Els canals de distribució i promoció d’aquests tipus de productes no són els mateixos que els del Turisme de Sol i Platja, això cal tenir-ho molt en compte. I col·locar la ruta dels riuraus en el marc de la marca Costa Blanca és una gran errada.

Per tant podem afirmar que la ruta dels riuraus és merament una marca, un logotip i una ruta, però no una vertadera oferta turística. Fins que la ruta no siga motiu d’atracció ni supose un impacte econòmic directe en la comarca no ho serà. Destronar el monocultiu del Sol i Platja serà una tasca llarga.

 Per Irene Buigues Sapena