Arxiu d'etiquetes: Pedreguer

La ruta dels riuraus dos anys després

Ja fa dos anys vam publicar un post amb motiu de la presentació de la ruta dels riuraus a FITUR. Després de dos anys de la seua creació ens considerem capaços d’avaluar els resultats, és per això que primerament voldriem enumerar aquelles accions o actes que s’han estat realitzant baix el paraigua de la ruta.

  1. 24 de Maig del 2014. Presentació de la ruta dels riuraus a la Fira de Turisme (ja en vam parlar).
  2. 12 de Maig del 2014. Presentació de la ruta al (gran) riurau del Senyor de Benissadeví a Jesús Pobre. Un acte en el que els representants polítics dels diferents municipis que conformaven la ruta van recollir una mena de certificat simbòlic de la inclusió a la ruta. A l’acte, abanderat per Antonio Miragall, regidor de turisme d’aquell moment de l’Ajuntament de Xàbia i amb una presentació molt emotiva per part de l’escriptora Pepa Guardiola, ens van parlar dels riuraus com a elemements patrimonials (vam predre el compte de les vegades que es va utilitzar “Catedrals de la Pansa”), però no es van especificar quines eren les accions a emprendre després de la creació de la ruta.

    Representants polítics a la presentació de la ruta al riurau de Jesús Pobre.

    Representants polítics a la presentació de la ruta al riurau de Jesús Pobre.

  3. Fullet. S’editava un fullet de la ruta a mode de llibre desplegable i amb fitxes dels 12 municipis que conformaven la ruta aquell moment, així com plànols de la ubicació dels diferents riuraus. Les fitxes en 3 idiomes (valencià, castellà i anglès). Un fullet amb excessiva informació i poc còmode i pràctic (les fitxes anaven soltes i es podien predre en facilitat).

    Portada del fullet de la ruta.

    Portada del fullet de la ruta.

  4. 21 d’Agost del 2014. Flashmob de Lluís el Sifoner a Baleària Port. Va comptar amb la participació de veïns i veïnes de Jesús Pobre. Més que un flashmob per promocionar la ruta dels riuraus, semblava una coreografia creada ex-nihil per promocionar el disc de l’artista.
  5. Pàgina web i xarxes socials. La ruta compta amb pàgina web pròpia, així com facebook propi. Recentment han creat una app sobre la ruta amb tota la informació disponible per a android i altres formats. També s’han geolocalitzat els itineraris dels diferents municipis i s’han publicat en la plataforma wikiloc.

    Format de l'apliació mòbil.

    Format de l’aplicació mòbil.

  6. 7 de Març del 2015. La ruta dels riuraus il·lustra el cupó de l’ONCE.
  7. Monòlits. Estructures de metracrilat amb la web, el símbol de la ruta i el nom del municipi. Ubicats en les entrades dels diferents pobles que conformen la ruta.
  8. Merchandasing. Tasses amb el símbol de la ruta i amb eines utilitzades per al cultiu de raïm i per a l’escaldà.

    Tasses promocionals de la ruta.

    Tasses promocionals de la ruta.

Actualment sembla que s’està documentant gràficament alguns riuraus i rutes de diferents municipis. El logotip de la ruta també s’utilitza en tots aquells esdeveniments o projectes que tenen relació (Mercat del riurau, Escaldà, Festes, Projeccions, Festivals de Cinema, Biomoscatell…)

Fins a la data no tenim clara quina és l’estratègia a seguir, tampoc hem observat cap impacte directe en quan a la conservació de riuraus, això sí, el canvi de govern d’alguns municipis ha suposat la inclusió d’aquests en la ruta (és el cas de Dénia, El Verger i Orba), passant a ser 15 els municipis que participen. Pot ser les accions empreses fins a la data hagen ajudat un poc a incrementar l’interès per aquest món, però en aquest cas no li donem el mèrit a la ruta, sinó a Carles Fuster (Riurau Amb Panses) i la seua valuosa tasca de conscienciació i difusió.

QUINA ÉS LA REALITAT?

  • La ruta fins a la data no ha configurat encara una vertadera oferta complementària al Turisme de Sol i Platja. Encara s’està actuant i configurant.
  • S’han imprès fullets i s’han col·locat a les oficines de turisme. S’ha facilitat eixa informació en altres formats (pàgina web, aplicacions mòbils…) i s’ha creat una pàgina de facebook que va informant d’actes puntuals relacionats.
  • Tenim uns béns que no acaben de configurar una oferta cohesionada. Cada municipi continua anant a la seua en matèria turística. Els propis municipis no s’ho acaben de creure (els monòlits no han sigut insta·lats, continuen caient riuraus…).
  • La participació i implicació de la ciutadania no és la suficient (s’han realitzat reunions amb responsables polítics únicament, deixant d’escoltar a aquest important sector de la població).

PROPOSTES DE MILLORA:

  • Cal donar una major difusió a la ruta, presentar-la i no complementar-la amb una tasca de difusió i interpretació (visites guiades, campanyes escolars, xerrades, tallers, exposicions…) no és molt coherent. Tampoc ho és si no la complementem amb accions que incentiven la reconstrucció i conservació de riuraus (sense riurau no hi ha recurs turístic) o mesures que fomenten el cultiu del raïm i els seus coneixements. El riurau és un patrimoni integral (cultural, natural i etnogràfic), i continuarà sent mort i desconegut per a molts, si el mostrem aïllat del seu entorn original. Descontextualitzat  perd la seua raó de ser.
  • La impressió dels fullets i la seua col·locació en les oficines de turisme no és suficient. Cal dotar al projecte d’una planificació estratègica on es detallen els objectius i les accions a emprendre. El simple fet de crear una ruta no farà que aquesta es conega. És una tasca continua de conscienciació (de la població) i promoció (per atraure turistes/viatgers).
  • Tenim una sèrie d’elements potencials, una marca i uns béns culturals, naturals i etnogràfics, però ens falta el més important: fer comarca i creure-s’ho. Ja després estarem en condicions d’atraure viatgers que realment estiguen interessats en la nostra oferta i en nosaltres com a poble (a la fi es tracta d’això, de vendre’s)
  • Els canals de distribució i promoció d’aquests tipus de productes no són els mateixos que els del Turisme de Sol i Platja, això cal tenir-ho molt en compte. I col·locar la ruta dels riuraus en el marc de la marca Costa Blanca és una gran errada.

Per tant podem afirmar que la ruta dels riuraus és merament una marca, un logotip i una ruta, però no una vertadera oferta turística. Fins que la ruta no siga motiu d’atracció ni supose un impacte econòmic directe en la comarca no ho serà. Destronar el monocultiu del Sol i Platja serà una tasca llarga.

 Per Irene Buigues Sapena

La presentació de la ruta de Riuraus a Fitur.

Assistim estos dies a un desplegament informatiu: periòdics, emissores de radio, webs oficials d’Ajuntaments… anuncien amb alta veu que després d’un any dur de feina, entre diferents administracions locals de la Marina Alta, la ruta dels riuraus es presenta.

El dia, 24 de gener del 2014, el lloc, la fira de turisme en Madrid, la capital. Ací a la Marina ens arriben notes de premsa i fotos, moltes fotos. Entre elles, hem volgut seleccionar-ne un parell.

Dues dones disfressades en la presentació amb "atrezzo".

Dues dones disfressades en la presentació amb “atrezzo”. Fotografia extreta del Facebook de Sergi Ferrús Peris.

Tota una estampa. Dues dones disfressades de llauradores de principis del XX, amb un canyís, dues cadires i pansa d’atrezzo: una recreació idíl·lica, morta e inexistent.

  • IDÍL·LICA perquè és una imatge bucòlica d’un passat, on ni les dones ni els homes anaven tan ben vestits ni tant nets (més que res perquè anaven a treballar), ni tant sols es plantejaven convertir-se en un producte turístic.
  • MORTA perquè és un model o estil de vida mort, que malauradament molts dels habitants de la Marina desconeixen. Sí, d’este passat mort ens ha quedat algun element arquitectònic, coneixements, bon vi i mistela i algunes cooperatives repartides pel territori. Però l’escaldà, no és un estil de vida que molt menys identifique als habitants actuals i contemporanis de la Marina Alta.
  • INEXISTENT. És una recreació creada ex-nihil per al turista. El que alguns autors anomenen folklorització, esta es dona quan agafem elements d’un passat, especialment de la cultura popular, i els mostrem de cara al turista. S’adaptem. I si cal, s’inventem un producte exclusiu per a mostrar al forani. El que popularment es coneix com a turistada.
Recreació fícticia de l'Escaldà. Voldriem saber com s'ha escaldat sense foc. Fotografía extreta del periòdic digital Teulada Moraira Digital.

Recreació fícticia de l’Escaldà. Voldriem saber com s’ha escaldat sense foc. Fotografía extreta del periòdic digital Teulada Moraira Digital.

AMB TOT AÇÒ QUE VOLEM DIR?

  1. Al turista se li ha de mostrar una IMATGE REAL, si no, se li està enganyant i per tant estafant. Ancorar-se en un passat que ha deixat d’existir no és la solució. Allò més lògic és mostrar el que ha quedat, el que hem heretat. I cal donar-ho a conèixer d’esta manera.
  2. No devem adaptar-nos al turista. Mostrem-nos com realment som: un territori únic, amb costa i interior, amb història, arrelat a la nostra terra i als nostres productes. No teatralitzem una realitat inexistent.
  3. Mostrem les nostres cooperatives, els camps, els mercats, l’agricultura ecològica i sobretot les persones, però sense necessitat de disfressar-les. Mostrem l’experiència de viure ací, a la Marina. No ens limitem a mostrar imatges. Els fullets i les Fires de Turisme comencen a quedar-se desfasades. Busquem noves maneres de promocionar-se i donar-se a conèixer. Diferenciant-nos. Busquem un públic específic. No ens limitem a ser un destí més. Perquè La Marina és única.
  4. Si penseu que el consumidor potencial d’esta ruta de riuraus és el visitant de les Fires o són els grans Tour Operadors, esteu ben equivocats. I més equivocats esteu, si voleu introduir la ruta en el concepte “Costa Blanca” o “Sol i Platja”. Mal encaminats anem. Per què es presenta esta ruta en una gran fira de turisme i no en una fira d’artesania o de productes ecològics? O per què no es presenta la ruta en un congrés d’arquitectura rural? I en una convenció d’Enòlegs? O inclòs en els propis municipis de la Marina Alta. Tendim a pensar que el turista és aquell que ve de lluny, però l’autòcton, el que està prop, també pot ser turista en el seu propi poble o comarca. Eixes microdemandes són el futur. No les grans, les quals són més difícils d’abastir i on trobem una major competència.

 PROPOSTES DE MILLORA

  • El secretisme i la falta d’informació respecte al contingut de la ruta dels riuraus és una cosa que ja per se, no inspira molta confiança. Que les administracions locals hagen sigut les úniques partícips, de nou, no inspira confiança. Un projecte de tal magnitud i de caràcter comarcal ha de ser MULTIDISCIPLINAR. Ha de contar amb tots, experts i inexperts, societat civil i empresariat.
  • No és coherent que un projecte que tracte d’atraure a foranis/turistes, es desconega en la pròpia comarca. Sembla una falta de respecte que es presente primer en una fira de turisme que en la pròpia comarca on va a realitzar-se. Això diu molt de com es fan les coses i de la idiosincràsia i la manera de ser.

Si no valorem els propis autòctons, els del terreny, el que tenim i fins i tot ho desconeguem, com anem a ser capaços de mostrar-ho a un altre?

Enllaços a notícies:

Per Irene Buigues Sapena