Vista lateral de la Casa del Cocó. Font: Aitor Mahiques
Des que el passat juliol Dénia, el Verger i Ondara s’adheriren a la Ruta dels Riuraus ja en són 15 els municipis de la Marina Alta que la integren. És una gran notícia per a aquesta iniciativa que dóna a conéixer una activitat tan característica de la comarca i alhora ajuda a cohesionar el territori i a crear un producte cultural comú. Ara bé, en la ruta hi ha un gran absent, Calp que també hi tingué un paper destacat en la producció i comercialització de la pansa, però que de vegades sembla no voler saber res de la resta de la comarca.
Els beneficis d’unir-s’hi serien nombrosos per al patrimoni agrícola, ja que el reivindicaria, en un context en què la pèrdua d’importància del sector primari i les apetències urbanístiques, el deixen en gran perill de destrucció. A més a més per a Calp no seria una gran inversió perquè ja disposa d’un entorn que podria ser un dels principals centres d’interpretació de la ruta. Estem parlant de la Casa del Cocó, un espai que ara per ara i dissortadament, es troba tancat.
Per als que no la coneguen, la Casa del Cocó és una petita alqueria que fou adquirida per l’ajuntament de Calp l’any 1998 i que amb més de sis mil metres de terreny, compta amb corral, riurau, pou, un forn d’escaldar i basses de reg entre altres elements. A penes una dècada després que fóra rehabilitat i convertit en un Museu Etnològic, ja no es pot visitar i presenta un aspecte d’abandó.
Entrada de la Casa del Cocó. Font Aitor Mahiques
Inversió amb projecte o fer per fer?
La Casa presenta una exposició dedicada a la producció de la pansa així com del vi i altres activitats tradicionals de Calp com la pesca. A banda presenta la vida quotidiana en un entorn agrícola del segle XIX i principis del segle XX. En definitiva és un espai educatiu i lúdic amb molt de potencial per donar a conéixer les tradicions de Calp. Tanmateix durant la passada legislatura es va decidir clausurar, adduint la necessitat de retallar en despeses.
Un espai com la Casa del Cocó no sembla necessitar cap excessiva inversió per al seu funcionament: un conserge, vigilància i manteniment. Aquestes dos són igualment necessàries, estiga tancat o obert l’edifici. Llavors aquesta situació ens fa preguntar per a què es va fer el museu? Hi havia de veritat un projecte darrere de la seua construcció? O fou més per la dèria de fer obra pública per fer-ne i apujar-se al carro dels espais buits? Interrogants que de moment, no tenen resposta. Això sí, és paradoxal que continue fent-se publicitat i es mantinguen les indicacions per arribar-hi. Per al visitant ha de ser xocant, anar-hi i trobar-se un recinte tancat, isolat i amb la vegetació començant a apoderar-se de tot.
Una de les darreres notícies pel que fa a l’espai era la idea de cedir-lo a la Conselleria per a desenvolupar-hi un mòdul de jardineria. Bé, sense necessitat de renunciar a aquest espai de gran valor, podria donar-se-li un ús combinat i compartir despeses perquè l’espai és prou gran i li donaria vida al lloc. En principi són dues activitats que no s’encavalquen. Però sembla que no hi ha molta intenció de reobrir-lo i és una llàstima.
Així les coses, esperem que l’Ajuntament de Calp recapacite i decidisca tornar a donar-li un ús a la Casa del Cocó, ara que encara no és tard, que l’edifici es manté en bona salut i aprofitant una iniciativa com la Ruta dels Riuraus que li donaria un gran impuls. Al cap i a la fi, no estem parlant d’un simple recinte, sinó d’un edifici històric de Calp i d’un espai públic que tots els calpins han ajudat a finançar.
Entrada al jardí botànic amb el cartell apenes visible. Font: Aitor Mahiques
Per Aitor Mahiques Bataller
Marina Cultural 