Arxiu d'etiquetes: Exposició

Xàbia, anys 40 i 50. Una visió gràfica

Hem tingut l’oportunitat de poder visitar esta exposició temporal titulada “Xàbia, anys 40 i 50. Una visió gràfica” a la Fundació Cirne de Xàbia (Avinguda Alacant, 18). L’exposició ha sigut realitzada gràcies al fons gràfic del que disposa esta fundació privada de la familia Benimeli de Xàbia, a més a més, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Xàbia. Va ser inaugurada el passat 4 d’octubre, i la podreu visitar fins al divendres 29 de novembre.

Cartell de l'exposició que trobem a l'entrada de la fundació.

Cartell de l’exposició que trobem a l’entrada de la fundació.

L’exposició és molt senzilla i visual, ja que es monta amb tres recursos museogràfics ben simples: panells amb fotografies, vitrines amb documents de l’època i recreacions naturalistes. A través d’estos, se’ns mostra com era la Xàbia franquista dels anys 40 i 50. Els panells queden dividits per seccions (Fogueres, Bous i balls, Xàbia abans, la Gent, la Política, l’Economia i el treball…) i en ells trobem un recull de fotografies junt a una breu descripció. Les fotografies parlen per si soles, i impacta sobretot les de caràcter paisatgístic. El canvi respecta a l’actualitat és aclaparador. A l’exposició trobem dos espais ben diferenciats.

Un dels panells amb fotografies. La Gent.

Un dels panells amb fotografies. La Gent.

En la primera sala podem trobar una sèrie de vitrines amb documents de l’època com les actes de creació de la Secció Femenina de Xàbia, cartilles de racionament i recordatories de comunió. També podem veure una moto de l’època i un uniforme de la Falange Espanyola col·locat just al costat del panell que ens mostra visualment la Xàbia política.

Primera sala, on trobem panells, vitrines i recreacions naturalistes (moto i uniforme).

Primera sala, on trobem panells, vitrines i recreacions naturalistes (moto i uniforme).

Panell i uniforme.

Panell i uniforme.

A la segona sala continuem vegent fotografies, esta vegada són fotografies de grup, on resulta difícil identificar les persones que hi apareixen. Per això s’ha utilitzat un recurs molt original i simple: en una xicoteta caixa s’han col·locat les fotografies grupals, i s’ha assignat a cada persona un número. També s’ha afegit un espai baix de cada fotografia amb un llistat dels números i un espai en buit, per a qui puga identificar a algú ho escriga. Un recurs molt original que ajudarà a identificar si no tots, alguns i algunes dels xabiers i xabieres.

Caixeta amb fotografies i persones númerades per poder identificar-les i escriure el seu nom.

Caixeta amb fotografies i persones númerades per poder identificar-les i escriure el seu nom.

Exemple de full amb espais numerats per a identificar.

Exemple de full amb espais numerats per a identificar.

Continuem per la sala, i vegem més fotografies, esta vegada de religioses, celebracions i d’escolars, podem veure com era l’escola a l’època i quan es va construir el grup escolar de Xàbia. A més, en esta part també trobem un espai naturalista on se’ns mostra com era una cuina en aquella època. Les vitrines continuen estant presents, esta vegada amb periòdics i programes de festes.

Segona sala. Unes dones comenten qui pot ser algú de la fotografia.

Segona sala. Unes dones comenten qui pot ser algú de la fotografia.

Per a finalitzar, a l’última part de l’exposició vegem una vitrina amb objectes innovadors de l’època, com el cola-cao, o el paper higiènic. També s’afegeix una última recreació del que seria una saleta d’estar, amb la ràdio, i els jocs de taula.

Vitrina amb objectes innovadors de l'època.

Vitrina amb objectes innovadors de l’època.

Última recreació.

Última recreació.

L’ambient que es respira vegent esta exposició és animat, és un punt d’encontre entre generacions. Els més majors duen als fills o nets a mostrar-los com era Xàbia en aquells anys, i les dones majors comenten i especulen entre elles qui pot ser el que apareix en la foto, mentre que alguns es calfen el cap, i intenten identificar si apareix algun familiar, per poder escriure-ho en el fulls numerats.

Recomanacions

  • Trobem a faltar l’edició d’algun fullet explicatiu per endur-se a casa. Sempre està bé, perquè d’esta manera familiars i amics poden veure’l, i poden interessar-se en visitar l’exposició. A més, a la gent quan li agrada alguna cosa queda més contenta si s’endú algun obsequi que li recorde l’experiència viscuda. No obstant, la Fundació Cirne ha editat un xicotet recull de postals amb les fotografies que es pot aconseguir per 5€.
  • En algunes vitrines seria convenient col·locar cartells, identificant l’objecte exposat, ja que no tots es poden identificar i llegir bé.
  • En algunes fotografies aniria molt bé posar peus de foto, d’esta manera la gent que potser desconega els llocs on s’ha realitzat o siga de fora de Xàbia, puga identificar la seua ubicació més fàcilment.

La sensació després d’haver vist esta exposició és bona, donat que el seu objectiu inicial s’acompleix: hem pogut veure com era Xàbia en l’època, com era la vida dels xabiers i xabieres, les seues costums i en que treballavem. A més de poder contextualitzar Xàbia en l’època històrica en la que s’han realitzat les fotografies. Destacar sobretot el tema de la participació i el feedback del visitant. El simple fet de deixar un paper i un llapis on puguen escriure i identificar a algú, fa que ja no siguem un visitants merament pasius i observadors, sinó que siguem actius, ja que directament es pot participar en la recuperació de la memòria gràfica del poble, a més a més, d’ajudar a ampliar-la gràcies als records i les històries que s’amaguen al darrere.

L’enhorabona a la Fundació Cirne.

Vos deixem amb una notícia sobre l’exposició i amb el Facebook i pàgina web de la fundació:

Per Irene Buigues Sapena