Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat

El passat divendres va tindre lloc a València el 1er congrés organitzat per la Universitat de València i els Instituts d’Estudis Comarcals. Amb el títol “Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat”, el congrés estava dirigit a públic en general i a especialistes i docents amb relacions amb el món del desenvolupament local i del patrimoni cultural i natural, sempre des de l’òptica de l’explotació turística i de les possibilitats de sostenibilitat local que esta comporta.

Es tractava de posar en comú, després de les trobades dels dos últims anys, les diverses experiències que s’estan duent a terme arreu del País Valencià en estes matèries. Al llarg del dia es van presentar més de 50 comunicacions de diversos llocs del nostre territori, es van posar en comú experiències i es van llançar propostes. La gran quantitat de ponències va fer que la jornada es desenvolupara en diversos espais dins la Facultat de Geografia i Historia al mateix temps i va fer impossible seguir-les totes.

La tònica general va ser la de compartir experiències de posada en valor  com a recurs turístic el patrimoni cultural o natural en les nostres terres.La Marina va estar representada en este congrés mitjançant diverses ponències.

En primer lloc, dins l’apartat de “Arquitectura, arqueologia i paisatge” l’arqueòleg Josep Antoni Ahuir ens va parlar de la seua experiència a Jaciment Romà de L’Almadrava als Poblets este estiu. Revitalitzar l’únic jaciment arqueològic museïtzat de tota la comarca després de més de 10 anys de tancament  semblava una tasca tan difícil com necessària.

Comunicació sobre el Jaciment Romà de l’Almadrava

L’experiència ha estat tot un èxit i vora mil persones han gaudit d’un jaciment únic a les nostres terres. A més, i si cap, més important encara, els visitants han rebut informació de primera mà d’un guia especialitzat.  L’Almadrava es presenta com un complement al turisme de sol i platja per la seua proximitat a la mar i la realització d’activitats com la nit de poesia que es va dur a terme com a cloenda de la temporada d’estiu.

Un poc després, a la Sala de Juntes assistirem a un altra ponència relacionada amb la Marina. En este cas, Jordi Giner, un dels autors del llibre “Un peu dins, un peu fora” ens va parlar al voltant del turisme i de l’impacte que té en les societats locals que el reben. En este cas, l’exemple ens és molt proper. Teulada (i Moraira) és un cas paradigmàtic de com la nostra societat s’ha transformat per tal de rebre als nouvinguts d’altres països. Uns nouvinguts que, potser no es poden considerar ja turistes. Va ser una de les ponències més interessants de la jornada i una de les que més debat va generar.

Comunicació sobre Teulada “Transformacions locals i socials a l’entorn de Teulada”

Quasi al mateix temps tenia lloc una ponència en un altra sala en la que Víctor Garcia, coordinador de Ses valls de Retrobament va parlar al voltant del projecte que des de fa uns anys a la Vall de Gallinera. Empreses i ajuntaments de l’interior de la Marina i de les Illes Balears, porten endavant un projecte de transformació en productes turístics de tot allò relacionat amb el Repoblament que va tindre lloc després de l’expulsió dels moriscs per part de mallorquins a les nostres terres. El projecte de “Ses valls de Retrobament” és un clar exemple de com les administracions públiques i privades han d’unir-se per tal d’emprendre projectes que ajuden al desenvolupament local.

Tríptic del congrés

La gran quantitat de ponències que tenien lloc al mateix temps va fer impossible assistir a esta última que parlava de la Marina, però la publicació de les Actes, coincidint amb el congrés s és una eina molt profitosa de cara a consultar per part dels interessats en el tema.

Per Jaume Sau Moncho

Del convent de les Planes a la cova Foradada

Aquesta és una atractiva i difícil ruta que destaca per la seua gran bellesa paisatgística, amb unes vistes magnifiques de la mar i els penya-segats. La senda que anem a seguir passa per llocs d’alta importància històrica, botànica, geològica i espeleològica. Cal ressaltar que la cova Foradada és un dels jaciments més importants per a l’estudi evolutiu de la nostra espècie, ja que s’han trobat restes paleolítics que daten de l’època en la qual coexistiren els últims neandertals i els primers homo sapiens sapiens que arribaren a la península ibèrica (cromanyons).

Començarem advertint que no es tracta d’una ruta apta per a tots els públics, ja que cal fer alguna trepada i la senda és una mica complicada, així que per a fer-la s’ha de tenir una mica d’agilitat, sentit de l’orientació, bon calçat i no tindre vertigen. El recorregut és molt abrupte, ja que en part anem seguint un barranc i després voregem els penya-segats. A canvi de l’esforç una aventura cultural en un dels pocs llocs on la costa mediterrània roman salvatge. La descripció detallada de la ruta i el track GPS el podeu trobar a aquest enllaç: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5487508

Tot aquest recorregut està dins del parc Natural del Montgó i en ell anem a trobar la flora típica dels penya-segats mediterranis: llentiscle, margallons, fenoll marí, sempreviva, però també hi ha plantes exclusives d’Eivissa i la Marina Alta, per exemple, el card del Montgó (carduncellus dianius) i silenes.

A nivell geològic aquesta zona està formada per roques calcàries, que segons el mapa geològic de l’IGME (Institut Geològic i Miner d’Espanya) daten del cretàcic superior. L’abundància de coves i avencs que anem a trobar pel camí es déu a un procés intens de carstificació. A nivell espeleològic aquesta és una bona zona per a l’exploració i l’aventura, ja que hi ha una gran multitud d’avencs, abrics i coves, moltes d’elles sense explorar. Per altra banda, la cova foradada, està a escassos 100 metres de la cova Tallada, però no hi ha senda que comunique una amb l’altra, encara que sí que és pot anar per la mar (nadant o amb barca).

Comencem a caminar al monestir de les Planes, que és una clara mostra de l’arquitectura nacional-catòlica dels anys 60. El monestir actual va fer desaparèixer les runes de l’antic monestir medieval que té una atractiva història: al segle XIV els monjos jerònims de les Planes. foren atacats i segrestats i a Algèria, una vegada alliberats després de pagar el rescat, els monjos decidiren abandonar per a sempre el monestir de les Planes i anar-se’n a viure al monestir de Sant Jerònim de Cobalta.

Al fons el monestir de les Planes.

Actualment, el monestir continua tenint un ambient“nacional-catòlic”, de fet va ser ací on a l’estiu del 2012 es van celebrar les jornades de “Responsabilidad social en política” amb Camps i Cotino de ponents, a aquesta trobada assistiren la plana alta del PP i també un grup nombrós i sorollós “d´antisistemes” i guàrdies civils.

Seguim el camí del “Quartel” on avancem seguint durant un tram les marques blanques i grogues del PRV (sender de mitja distància) i les roges de GR (gran recorregut). Al cap de 350 metres caminant pel camí del Quartel, arribem a l’antiga caserna de carrabiners, avui en dia en runes.

Quarter dels carabiners en runes.

La raó per la qual aquesta caserna es trobava en aquest lloc tant recondit i amagat és que des d’ací els carrabiners podien controlar el contraband que pujava i baixava per dos barrancs que tenen accés a la mar: el de la cova Tallada i el de la cova Negra, pel qual anem a baixar nosaltres. Així que ja que estem podem pensar que la mateixa senda que anem a fer nosaltres la farien els contrabandistes del segle XVIII i XIX, carregats de tabac i alcohols de Menorca i Algèria… I ja que estem evocant també podem imaginar a aquells que des de temps mil·lenaris, com així evidencien les excavacions arqueològiques, pujarien i baixarien de les Planes cap a la mar per a pescar, recol·lectar i caçar.

Per arribar a la cova Foradada hem de baixar primer a la cova Negra (no confondre amb la cova de Xàtiva, que també es diu igual) i després continuar baixant fins que abans d’arribar a la mar passem al següent barranc que ja és el de la cova Foradada.  La cova Foradada és de reduïdes dimensions. El lloc és molt bonic, tenim vistes a les Rotes i a l’escull de la cova Tallada i qui vullga banyar-se té la mar a 20 metres de trepada. Per cert, si vos aneu a banyar porteu ulleres de bussejar perquè la reserva marina del cap de Sant Antoni és un dels llocs de la Mediterrània on més peixos voreu.

Cova Foradada.

A la cova Foradada sigau molt respectuosos i no toqueu res, ja que cada osset o pedreta que de normal no té cap valor, dins dels laboratoris són estudiats en profunditat i serveixen per a determinar com era l’habitat i l’ecosistema on es va produir l’extinció de l’Homo Neanthertalensis. Les troballes arqueològiques d’aquest jaciment es daten en dos periodes, neolític i el període més important és el paleolític amb restes, datades amb carboni 14, entre 34.000 anys fins 26.000 anys. Les troballes arqueològiques paleolítiques són restes d’eines de pedres, closques utilitzades com a collars, restes de llars i deixalles de menjar. Aquestes restes corresponen a l’època dels últims neandertals i dels primers homo sapiens sapiens que habitaren les nostres terres. És un dels pocs jaciments arqueològics d’aquesta època tan enigmàtica, perquè no se sap quina va ser la causa de la desaparició del neandertal, ni la seua relació amb els cromanyons. Els estudis han determinat que en aquells moments del paleolític al estar el nivell de mar més baix hi havia una planura i un corredor que unia per la costa el que avui és Dénia i Xàbia.

Penya-segats del Montgó.

El jaciment va ser excavat des que es va descobrir al 1992 fins al 2003. El que podem vore són les restes dels material utilitzats pels arqueòlegs (un garbell i plàstics negres) i també fem (botelles buides i sabates podrides). Si busqueu per internet trobareu uns quants informes, publicacions i notícies sobre la cova Foradada. A la bibliografia deixe l’enllaç de dos informes ben interessants, un sobre les societats depredadores del Montgó i l’altre un anàlisi paleontològic dels ossos que conclou que a la cova Foradada hi ha entre altres restes ossos de pantera pardus (lleopards).

Jaciment excavat amb deixalles.

Bibliografia recomanada:

• “Análisis paleontológico del yacimiento del Pleistoceno superior de Cova Foradada”, publicat en format digital a: http://rshn.geo.ucm.es/cont/publis/boletines/146.pdf
• Revista Aguaits 13/14 1997, article “Les societats depredadores del Montgó. Estratègies d’aprofitament de recursos a Cova Foradada” (disponible en pdf si busqueu en internet).

Mapa i Track GPS de la ruta disponible a:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5487508

Per Ferran Polo Guardiola

Xàbia, anys 40 i 50. Una visió gràfica

Hem tingut l’oportunitat de poder visitar esta exposició temporal titulada “Xàbia, anys 40 i 50. Una visió gràfica” a la Fundació Cirne de Xàbia (Avinguda Alacant, 18). L’exposició ha sigut realitzada gràcies al fons gràfic del que disposa esta fundació privada de la familia Benimeli de Xàbia, a més a més, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Xàbia. Va ser inaugurada el passat 4 d’octubre, i la podreu visitar fins al divendres 29 de novembre.

Cartell de l’exposició que trobem a l’entrada de la fundació.

L’exposició és molt senzilla i visual, ja que es monta amb tres recursos museogràfics ben simples: panells amb fotografies, vitrines amb documents de l’època i recreacions naturalistes. A través d’estos, se’ns mostra com era la Xàbia franquista dels anys 40 i 50. Els panells queden dividits per seccions (Fogueres, Bous i balls, Xàbia abans, la Gent, la Política, l’Economia i el treball…) i en ells trobem un recull de fotografies junt a una breu descripció. Les fotografies parlen per si soles, i impacta sobretot les de caràcter paisatgístic. El canvi respecta a l’actualitat és aclaparador. A l’exposició trobem dos espais ben diferenciats.

Un dels panells amb fotografies. La Gent.

En la primera sala podem trobar una sèrie de vitrines amb documents de l’època com les actes de creació de la Secció Femenina de Xàbia, cartilles de racionament i recordatories de comunió. També podem veure una moto de l’època i un uniforme de la Falange Espanyola col·locat just al costat del panell que ens mostra visualment la Xàbia política.

Primera sala, on trobem panells, vitrines i recreacions naturalistes (moto i uniforme).

Panell i uniforme.

A la segona sala continuem vegent fotografies, esta vegada són fotografies de grup, on resulta difícil identificar les persones que hi apareixen. Per això s’ha utilitzat un recurs molt original i simple: en una xicoteta caixa s’han col·locat les fotografies grupals, i s’ha assignat a cada persona un número. També s’ha afegit un espai baix de cada fotografia amb un llistat dels números i un espai en buit, per a qui puga identificar a algú ho escriga. Un recurs molt original que ajudarà a identificar si no tots, alguns i algunes dels xabiers i xabieres.

Caixeta amb fotografies i persones númerades per poder identificar-les i escriure el seu nom.

Exemple de full amb espais numerats per a identificar.

Continuem per la sala, i vegem més fotografies, esta vegada de religioses, celebracions i d’escolars, podem veure com era l’escola a l’època i quan es va construir el grup escolar de Xàbia. A més, en esta part també trobem un espai naturalista on se’ns mostra com era una cuina en aquella època. Les vitrines continuen estant presents, esta vegada amb periòdics i programes de festes.

Segona sala. Unes dones comenten qui pot ser algú de la fotografia.

Per a finalitzar, a l’última part de l’exposició vegem una vitrina amb objectes innovadors de l’època, com el cola-cao, o el paper higiènic. També s’afegeix una última recreació del que seria una saleta d’estar, amb la ràdio, i els jocs de taula.

Vitrina amb objectes innovadors de l’època.

Última recreació.

L’ambient que es respira vegent esta exposició és animat, és un punt d’encontre entre generacions. Els més majors duen als fills o nets a mostrar-los com era Xàbia en aquells anys, i les dones majors comenten i especulen entre elles qui pot ser el que apareix en la foto, mentre que alguns es calfen el cap, i intenten identificar si apareix algun familiar, per poder escriure-ho en el fulls numerats.

Recomanacions

• Trobem a faltar l’edició d’algun fullet explicatiu per endur-se a casa. Sempre està bé, perquè d’esta manera familiars i amics poden veure’l, i poden interessar-se en visitar l’exposició. A més, a la gent quan li agrada alguna cosa queda més contenta si s’endú algun obsequi que li recorde l’experiència viscuda. No obstant, la Fundació Cirne ha editat un xicotet recull de postals amb les fotografies que es pot aconseguir per 5€.
• En algunes vitrines seria convenient col·locar cartells, identificant l’objecte exposat, ja que no tots es poden identificar i llegir bé.
• En algunes fotografies aniria molt bé posar peus de foto, d’esta manera la gent que potser desconega els llocs on s’ha realitzat o siga de fora de Xàbia, puga identificar la seua ubicació més fàcilment.

La sensació després d’haver vist esta exposició és bona, donat que el seu objectiu inicial s’acompleix: hem pogut veure com era Xàbia en l’època, com era la vida dels xabiers i xabieres, les seues costums i en que treballavem. A més de poder contextualitzar Xàbia en l’època històrica en la que s’han realitzat les fotografies. Destacar sobretot el tema de la participació i el feedback del visitant. El simple fet de deixar un paper i un llapis on puguen escriure i identificar a algú, fa que ja no siguem un visitants merament pasius i observadors, sinó que siguem actius, ja que directament es pot participar en la recuperació de la memòria gràfica del poble, a més a més, d’ajudar a ampliar-la gràcies als records i les històries que s’amaguen al darrere.

L’enhorabona a la Fundació Cirne.

Vos deixem amb una notícia sobre l’exposició i amb el Facebook i pàgina web de la fundació:

• Notícia: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/10/04/la-xabia-en-blanco-y/1422123.html
• Facebook: https://www.facebook.com/pages/Fundaci%C3%B3-CIRNE/107597445945505?fref=ts
• Pàgina web: http://www.fundaciocirne.org/index.html

Per Irene Buigues Sapena

El Castell de Segària

En aquest article anem a presentar-vos un dels BIC’s (Bé d’Interès Cultural) més desconeguts i més espectaculars de la Marina Alta: el Castell de Segària, també anomenat de Benimeli.

La proximitat d’aquest castell amb el poblat ibèric situat a 250 metres, fa que hi haja gent que confundisca ambdós llocs. Per altra banda, el fet que aquestes runes siguen poc conegudes és déu a que gran part de les restes que queden del castell són de molt difícil accés, ja que no hi ha senda per a arribar a elles (hem de caminar entre margallons i argelagues). Per a veure les restes d’uns habitacles situats dins d’una cova i els murs que hi ha al cim, cal fer una trepada amb alguns passos una mica exposats, que podem classificar amb un tercer grau d’escalada (segons el sistema de classificació francés, CAF).

El Castell ocupa gran part d’una penya i aprofita els cingles de més de 50 metres de caiguda vertical, el que en la seua època el faria de molt fàcil defensa. A més, està situat en un lloc geoestratègic, doncs controla visualment gran part de la Marina Alta i el golf de València.

El castell és d’època islàmica i la seua construcció està associada a la defensa i control de la potent Taifa de Dénia. Posteriorment aquest castell va ser utilitzat també pels conqueridors cristians, de fet té unes voltes ogivals que segurament seran gòtiques. En èpoques més recents, principis del segle XIX, aquest punt estratègic i de fàcil defensa va ser utilitzat pels guerrillers durant la guerra del francés.

En aquest enllaç (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5345992) podeu trobar les dades GPS de la ruta d’accés, que s’inicia en les antenes de ràdio i televisió, que hi ha al mirador de Segària. A continuació seguim el PRV 415 (marques grogues i blanques) passem al costat del poblat ibèric, ple de ceràmiques i a 50 metres per baix d’una muralla de pedra ben tallada.

En primer pla muralla ibèrica i en segon pla la penya del Castell de Segària.

És una llàstima que no hi haja una senda que passe just al costat de la muralla ibèrica, així que per a admirar-la ens hem de punxar amb les argelagues. Continuem la senda fins que baixa una mica i arribem a un gran cingle on es troba l’escola d’escalada de Segària (fixeu-se que hi ha xapes) en aquest punt abandonem el PRV, que baixa cap a la font del Català.

Caminant al peu del penya-segat i just on es troben les últimes vies d’escalada (parabolts en la roca), es troben uns murs encofrats d’argamassa (arena + calç + pedra), ací comença el castell. En apropar-nos descobrim que aquests murs formen dues voltes ogivals, possiblement hi haguera una tercera volta avui ja solsida, l’antiga utilitat d’aquestes voltes no la tinc clara, podrien ser diposits d’aigua o ser habitacions i també servir de muralla o torre d’entrada.

Volta ogival, primera infraestructura que ens trobem del castell.

Continuem avançant per un viarany entre mates i sempre a peu del penya-segat vorem els basaments d’alguns murs ja caiguts i a prompte trobarem les restes d’un edifici rectangular de més envergadura.

Restes d’edifici rectangular.

Aquest edifici està fet amb argamassa encofrada i té sòcol, mesura uns 10 metres de llarg i uns dos metres d’alt, a més, els murs són molt grossos, quasi un metre d’ample. Al voltant de les runes d’aquest edifici trobem nombrosos trossos de teules.

Avancem uns 20 metres més i en aquest punt el cingle és més fàcilment escalable. A partir d’ací la visita al castell requereix bona forma física i ser una mica intrèpid i no tindre vertigen. Després d’una escalada d’uns 30 metres de desnivell i trepant per la cresta en direcció oest, de seguida trobem una cova que dins té restes d’uns murs grossos d’argamassa i que a més conserven parts del lluït blanc original que els cobria.

Cova amb restes de murs d’argamassa.

Des d’un punt de vista geològic aquesta cova realment és un avenc típic dels relleus càrstics, propis de les zones de roca calcària. Continuem la trepada per la cresta cap al cim d’aquesta penya en direcció oest i just quan arribem al punt més alt, a més d’unes vistes magnífiques, si ens fixem vorem que hi ha també restes d’un altre mur. La baixada l’hem de fer amb molta cura pel mateix lloc per on hem pujat.

Més dades sobre aquest castell les podeu trobar en: http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/castillo-de-segaria

Per Ferran Polo Guardiola

El Morro del Castellar

Hui vos volem parlar d’un jaciment arqueològic ubicat al Nord-Oest del terme municipal de Teulada, a més de 300 metres sobre el nivell del mar: El Morro del Castellar.

El Morro del Castellar és un assentament iber de fa més de 2.700 anys, ja que les troballes ceràmiques així ho han verificat (és del S. VII – V a.C). És de gran interès el seu recinte emmurallat, bastit amb blocs de pedra calcària col·locats en sec. De la seua muralla sobretot es conserva la part Oest, i crida l’atenció la seua espectacularitat i grandiositat. Des d’este costat l’accès a l’assemptament és més fàcil.

El Morro del Castellar des del seu costat Oest.

Muralla Oest del Jaciment.

Dalt de la muralla Oest. Al fons Teulada

El recinte és de planta trapezoidal i s’adapta als contorns del cim (el Morro del Castellar). L’assemptament per tant s’ubica entre barrancs, al Nord trobem el Barranc del Bou i al Sud el Barranc del Palmeral, a l’Est es troba el Barranc de la Font de l’Horta i la Carretera de les Gargantes.

Les vistes són aclaparadores i ens mostren la importància del jaciment i la seua ubicació geoestratègica, probablement connectat amb l’assentament de l’Alt de Benimaquia (Dénia).

El Morro del Castellar amb Teulada al fons.

L’estat del jaciment és bastant roïn ja que mai s’han realitzat tasques de consolidació dels seus murs, ara bé, sí s’han realitzat cates arqueològiques els clots de les quals encara es poden observar. Esta situació no és gens nova, donat que molts del jaciments ibers que trobem per tota la comarca de la Marina Alta presenten un total abandonament per part de les institucions. L’Alt de Benimaquia o el Passet de Segària són un exemple.

L’accessibilitat al jaciment no és gens bona, ja que com bé vos hem dit, no existeix cap senda adequada per a anar ni cap panell que ens informe o ens indique la seua ubicació. No obstant si voleu visitar-lo, ací vos deixem un enllaç amb la ruta realitzada i la ubicació exacta de l’assemptament iber, juntament amb algunes recomanacions.

Com anar

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5296815

Recomanacions

1. Recomanem anar ben equipat, amb aigua, gorra i amb calçat de muntanya. L’últim tram que es circula camp a través està ple de roques punxoses i argelagues. I podeu fer-se mal. Aneu amb compte de punxar-se!
2. Recomanem anar amb un GPS. El últims 250 metres no hi ha ruta, i hi ha que anar camp a través i és fàcil desorientar-se si no es coneix la zona.
3. Gran part de la ruta segueix el PR-CV 412 a Gata de Gorgos al qual podeu accedir, bé pel Camí de Canor i la Torreta de Benissa abans d’entrar al peatge de Benissa (més directe) o per l’antic camí de Benissa a Teulada per Canor (s’entra per l’antic Descorxador de Benissa), després heu d’anar a buscar el Camí de la Mallada Verda i continuar tot recte. La resta del sender està senyalitzat (dues ratlles, una blanca i l’altra groga).
4. La durada mitjana d’arribada és d’una hora i mitja.
5. Si s’animeu a anar comuniqueu-ho abans a algun amic o familiar.

Bibliografia consultada:

• BOLUFER MARQUÉS, J. El Patrimoni Arqueològic de Teulada. Ajuntament de Teulada i Associació d’Amics de Teulada, 1995.
• IVARS CERVERA, J. Toponímia dels Pobles Valencians. Teulada. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Teulada. 2008.

Per Irene Buigues Sapena

El Santuari neolític del Pla de Petracos

Estrenem el blog parlant sobre un dels santuaris neolítics més importants del País Valencià: El Pla de Petracos. Ubicat al marge esquerre del Barranc de Malafí (afluent del riu Xaló/Gorgos), en Castell de Castells, és un dels millors exemples d’Art Macroesquemàtic  i Art llevantí que es conserven. A les pintures s’accedeix per la Carretera CV-720 direcció la Vall d’Ebo. El Conjunt amb 8.000 anys d’història, és Bé d’Interès Cultural i al 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El Jaciment va ser descobert al 1980 pel Centre d’Estudis Contestans, i consta de 8 abrics, dels quals només 5 presenten pintures perfectament visibles.

Vista general del Pla de Petracos des de la carretera.

La importància del Jaciment va ser la causa principal per la que la Diputació d’Alacant, junt amb el Museu Arqueològic d’Alacant el posara en valor a l’any 1998, mitjançant elements de divulgació (senyalètica i panells explicatius), tanques i millorant l’accès al conjunt neolític. Recentment (al 2012) s’ha millorat la senda d’accés al jaciment, amb la instal·lació de baranes, també s’ha renovat la senyalètica i s’han actualitzat els panells in situ informatius del jaciment.

Una vegada accedim al jaciment mitjançant unes escales, el primer que ens crida l’atenció és la gran tanca metàl·lica que recorre tot el jaciment, i sobretot la distància que ens separa dels abrics, però una vegada mirem les pintures i el seu tamany, ens adonem que no cal observa-les de prop, les pintures poden observar-se perfectament.

Tanques metàl·liques del Pla de Petracos.

 Els panells són clars, concisos i visuals.  En trobem de tres tipus:

• Direccionals. Assenyalen la direcció exacta del Jaciment i de les pintures. En trobem un parell, una a l’entrada del poble (des de la Vall d’Ebo), on ens marca la direcció del jaciment. I l’altra en el mateix monument, indicant-nos on s’ubiquen les pintures d’art llevantí, i on les de macroesquemàtic.

Senyal direccional.

 

Senyal direccional. A l’esquerra indica la direcció de les pintures d’Art Macroesquemàtic. A la dreta assenyala la pintura llevantina.

• De monument. Només arribar al jaciment. Ens informa del punt exacte del monument.
  

  Senyal de Monument.

• Informatius.  Són 5 i s’ubiquen ja en el jaciment en si, quedant distribuïts al llarg del mateix baix de cada pintura a la que fa referència. Consten de text en tres idiomes (valencià, castellà i anglès) a més d’una fotografia de la pintura corresponent. El primer panell amb el que ens trobem només arribar és aquell que introdueix el monument i la seua contextualització històrica, sent la resta, els que tracten de donar interpretació a les diferents pintures.

El Jaciment és de fàcil accés, ja que tota la senda està escalonada, i en els trams més perillosos, disposa de baranes per a poder recolzar-se. L’estat de conservació de les pintures és molt bo. I la seua visita, queda completada amb un Centre d’Interpretació. No obstant, este no queda molt prop del mateix jaciment, sinó que s’ubica en el poble, a uns 6,5Km. El Centre d’Interpretació és també el Museu Etnològic de Castells.

La impressió general és molt bona. El jaciment és visitable de manera autònoma, i és accessible. No obstant, volem plantejar una sèrie de recomacions a tenir en compte en un futur:

• La zona d’aparcament. És prou reduida i permet l’aparcament de pocs cotxes. En el cas que visitara el jaciment un o dos autobuses, no es dispondria d’espai suficient.
• Seria convenient informar d’altres característiques de les pintures i el jaciment, i no explicar únicament la seua interpretació, ja que potser, i sobretot degut a la llunyania del centre d’interpretació, hi haja gent que no hi acudisca i no puga aprofundir d’igual manera. Parlar de la tècnica de pintura utilitzada, de com s’han obtés els materials per a les pintures, com s’han pintat, la geologia, la flora i la fauna del Neolític, l’aparició de l’agricultura… És clar, que plasmar tot això en un panell amb tamany reduit té les seues limitacions, però per això es troba el Centre d’Interpretació, el qual creiem deuria estar més prop del jaciment, ja que aquest ha de ser una mena de centre de recepció del visitant i ha d’informar-lo, i és més convenient, que siga in situ, només arribar. Eixe centre a la vegada podria disposar de banys, de servei de bar, d’una tenda, i deixa manera el conjunt milloraria la seua infraesctructura i revertiria en l’economia local.
• El jaciment disposa d’una cova visitable i accesible, malgrat açò, la cova no disposa de cap panell informatiu o cap senyalètica que ens indique si eixa cova va ser habitada o si es realitzava alguna activitat.
• Trobem escases papereres. Solament hi ha una, i a més plena i amb deixalles per terra. Això fa mala impressió i dona una imatge de deixadesa i de poc mirament. Si es disposa de papereres estes han de tenir un manteniment, sinó perd tot el seu sentit.

Per Irene Buigues Sapena