Què és un tosquera?
Duna fòssil de la qual s’extreia pedra arenosa o calcoarenítica per a la construcció. La tosca és un element arquitectònic típic del gòtic que servia per a la construcció d’edificis, especialment llindes, llindars, brancals de portes i finestres, arcs, pilars, també servia per a formar portalades adovellades, finestres amb rematat flamíger, socòls i cantonades. La pedra era fàcil de treballar, i s’extreia en blocs paral·lelipedes.
Tosqueres. Autor: Paco Costa Cervera.
En la Marina Alta la pedra tosca és un element molt utilitzat, però sobretot en tres municipis com Xàbia, Teulada i Benissa.
Xàbia
En Xàbia hi ha una gran quantitat de tosqueres, formades de dunes de platja fa uns 100.000 anys. En el seu tall es conserven estrats de la duna (anomenades llavades), així com les fisures (anomenades “pels”). Estos pels, eren utilitzats pels picapedrers o arrancadors com a eixos per a obtenir les peces bàsiques, posteriorment les treballaven i retocaven al seu gust.
Tosquera primer Muntanyar. Autor: Joan Banjo
El color daurat i rojenc de la tosca, element imprescindible de l’arquitectura local, domina tots els racons de la villa, donant-li un tast antic i monumental.
Tosquera Segon Muntanyar. Autor: xàbia.org
Els jaciments o pedreres més importants de pedra tosca, no solament en Xàbia sinó en tot el litoral valencià, són el Muntanyar de Dalt i el Muntanyar de Baix. Estes grans canteres han sigut explotades des d’època romana fins al 1972, moment en el qual es va prohibir la seua extracció. Un altre jaciment és la Cova Tallada, situada al peu dels penya-segats del Cap de sant Antoni, en la quals s’han trobat restes d’època andalusí, que fan pensar en un ús des del segle XII.
La tosquera per excel·lència: la Cova Tallada. Autor: A un tir de pedra.
Teulada
Barra del Castell
Junt al conegut com Castell de Moraira del SXVIII es troba la Barra del Castell. Un dipòsit fossilitzat d’arena pleistocena, emergit i encaixat entre la desembocadura del barranc de les Sorts i la platja de l’Ampolla. Aquesta barra o tosquera, va ser explotada per a l’extracció de carreus fins als anys 60’s. Sembla ser que la qualitat de la tosca no era molt bona, per això s’utilitzava únicament per a la construcció de parets que més tard s’arrebossaven.
Tosquera Castell de Moraira. Autor: Teulada-Moraira.com
La Tosquera de la Barreta del Moixó
Este espai, conegut per la gent de la mar com barra, s’anomena així per ser un promontori d’arena fossilitzada que emergeix vora de la mar, i que forma una massa compacta, que s’utilitza com a pedrera per a l’extracció de carreus d’arenisca. Per això este indret, també és conegut com la Tosquera, nom que sorgeix arrel dels primers estiuejants i turistes vinguts d’Alcoi i València. No obstant la cartografia oficial continua anomenant este lloc com Punta de Mojó.
Barreta del Moixó a la Punta de les Salpes. Fotografia: Ximet Cabrera
La Tosquera
Situada a la vesant est del Cap d’Or, entre el Morro de Tamarit i les Mamelles.
La Tosquera. Foto: Ximet Cabrera
Benissa
En el litoral de Benissa entre la Cala de la Fustera i Les Bassetes, es troba la coneguda com Pedrera, des d’on s’extreia pedra tosca per a la construcció del Centre Històric. Amb estes roques extretes de la cantera es construïren diversos edificis de Benissa que daten del SXVI (Sala del Consell, Casa-Museu Abargues). En paraules d’Antoni Banyuls: aquestes tosqueres s’empraren per bastir la desapareguda església de Sant Pere a Benissa a finals del segle XVI (així com moltes cases de Benissa d’aquell temps) tot i que també en portaven de les grans pedreres del muntanyar de Xàbia i la Cova Tallada de Dénia. A Benissa sentia contar del meu avi de Benimarco que els avantpassats deien que les pedres eren portades arrosegades per mules (que ací diem matxos) amb unes barres i cuir des de la Fustera cap a dalt de Pedramala i després pel cami del pou de la Perera a Llenes fins a Benissa doncs no hi havia en aquest trajecte camins de carro. Estes roques com hem dit, eren fàcils de manipular, degut al poc pes i a la seua facilitat de fragmentació en blocs. Estos blocs es tallaven i es transportaven en vaixell als tallers o es treballaven directament en la cantera. Eren extretes pels arrancadors amb una ferramenta pareguda a una aixà, anomenada escoda.
Tosquera Benissa. Autora: Blanca Ribes
Altres pedreres
Molts no saben que en Teulada, també hi ha una Cova Tallada, però no és de pedra tosca. Situada a la vessant oest de la Punta de Moraira o Cap d’Or, va ser un paratge comunal utilitzat per a la pesca des de terra. Algunes persones, desconeixen l’autèntic nom del paratge, han substituït el topònim pel de “cantera”.
Cova Tallada. Foto: Ximet Cabrera
En Benissa també hi havia una antiga pedrera. Coneguda com La Pedrera, es situa en el Polígon Industrial, iniciat a principi dels anys vuitanta del passat segle XX a la partida de Canor i tocant la carretera general de València a Alacant. Allí era fàcil extraure la pedra que va servir per a la construcció de la coneguda com “Catedral de la Marina”, és a dir, l’Església de la Puríssima Xiqueta.
BIBLIOGRAFIA
- BANYULS, ANTONI, comunicació personal, 5-02-2019.
- BUIGUES I VILA, Jaume (2003). “Toponímia litoral del municipi de Teulada, la Marina Alta”. En: XXXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Teulada; pp. 93-115.
- CARDONA IVARS, Joan Josep & CARDONA IBÁÑEZ, Maria José (2006). Els noms de lloc de Benissa. Fonts per al seu estudi. Benissa, Ajuntament de Benissa.
- IVARS CERVERA, Joan. (2006). Els noms de lloc i de persona del municipi de Teulada (la Marina Alta). Teulada, Ajuntament de Teulada i Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
- LLOBELL, Joan. (2010). Restauració virtual de la Teulada gòtica. Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert (Diputació provincial d’Alacant).
- https://www.xabia.org/ver/1833/La-piedra-tosca.html (Consulta 21-1-2019. 21:14h)
Marina Cultural 