Les esglésies-fortalesa de la Marina Alta

La Marina Alta que veiem hui en dia com una comarca pròspera i que és elegida per moltes persones per descansar-hi, no fa molt de temps era una terra poc agraïda i perillosa. La mar no era sempre pacífica i massa sovint expulsava sobre la costa grups de pirates assedegats de botins. Aquesta amenaça persistent fou un important escull al desenvolupament del territori. Com deia l’historiador Manuel Ardit, un pagés podia estar llaurant la terra i en alçar-se, trobar-se un pirata a l’esquena. Abandonar o resistir eren les úniques opcions per als seus habitants i com a empremta d’aquesta resistència hem rebut un patrimoni important d’elements defensius que tractaren de blindar la Marina. Ja que al primer article vam parlar de les cases i les torres de guaita, en aquest article vos parlarem d’un altre element defensiu, les esglésies-fortalesa.

De pirates n’hi havia de tota nacionalitat i creença, fins i tot hi hagué pirates valencians, els noms d’alguns dels quals coneguem: Joan Gascó, Guillem Morató o Joan Canet. Ara bé, ha sigut la pirateria nord-africana la que més atenció ha rebú. Foren els anys centrals del segle XVI els més durs, d’eixa época tenim documentats atacs a Dénia, Xàbia, Murla, Teulada, Benissa o Calp. No en va s’uniren diversos factors. Per una banda el rei Carles I abandonà la política del seu avi Ferran el Catòlic de controlar els refugis pirates mitjançant places com Ora, Alger Tunis o Bizerta. El rei Carles estigué més ocupat en la conquesta d’Amèrica i l’obtenció de la corona imperial, caldrà esperar al regnat de Felip II perquè reviscole l’interés de la monarquia. Per altra banda, aquest buit fou ocupat ràpidament pels turcs otomans que a més vivien la seua època d’esplendor, coincidint amb els regnats dels soldans Selim I, Solimà i Selim II. Aleshores dues potències es disputaven el control de la Mediterrània, turcs otomans i els Habsburg amb els seus dominis hispànics i italians i la pirateria esdevingué una arma més d’aquesta lluita.

Les costes de la Marina, juntament amb les d’Eivissa i Formentera, es veieren especialment castigades, no en va la distància que les separa del Nord d’Àfrica és d’uns pocs 300 kilòmetres. Encara més, cal tindre en compte que abans de l’expulsió dels moriscos hi havia molt poques poblacions cristianes a la Marina Alta, eren uns pocs els nuclis concebuts per la monarquia com una avançada cristiana en terra hostil. Aquestes poblacions eren Pego, Dénia, Xàbia, Teulada, Benissa, Calp i Murla.

QUÈ ÉS UNA ESGLÉSIA-FORTALESA?

En parlar d’església-fortalesa ens referim a una tipologia d’edifici que combina a l’hora una funció religiosa i militar. Les trobem a bastament per tot l’arc mediterrani occidental, des d’Almeria fins a Sicília. Es caracteritzen per l’abundant presència d’elements defensius tals com matacans, barbacanes, espitlleres o merlets, tenen un aspecte robust, estan construïdes amb carreus i maçoneria i disposen de poques obertures i una decoració escassa, que d’haver-n’hi, es concentra a les portalades. El campanar serveix com a torre vigia. Tenen entre una i tres naus, totes de la mateixa alçada perquè les cobertes han de ser planes per facilitar les maniobres dels destacaments que les guarden. Formen un eslavó d’una llarga cadena d’elements defensius entre els que s’inclouen muralles, torres, castells, fortins, etc.

ESGLÉSIES-FORTALESA

Comencem per Xàbia on trobem l’església-fortalesa de Sant Bartomeu, un dels exemples millor conservats. Sabem que en el solar que ocupa l’església hi havia una torre andalusina reaprofitada pels primers habitants cristians, i una església del segle XIV. Al segle XV la población va créixer i fou necessariampliar el temple, de manera que ambdós edificis s’uneixen en la nova construcció, dirigida pel navarrés Doménec d’Urteaga (que treballarà també en el Consolat de Mar de València). L’església, que es trobava en un dels laterals del recinte emmurallat, és un edifici d’una sola nau en tres trams, de planta rectangular i amb coberta plana, a excepció dels muntons o els remats de les voltes que es troben a l’aire. No té creuer, les capelles es situen en els contraforts i hi abunden els elements defensius com espitlleres, matacans i una galeria correguda o trifori. Els merlets haurien desaparegut. En els segles posteriors s’afegiren el campanar, la capella de la comunió i una nova sagristia. Té la declaració de Bé d’Interés Cultural i fou inclosa des de 1931 en el catàleg de Patrimoni Històric-Artístic, no obstant la fragilitat de la pedra tosca la fa molt vulnerable a l’acció dels vents i l’aigua.

Església-fortalesa de sant Bartomeu de Xàbia

Església-fortalesa de sant Bartomeu de Xàbia

L’altra església-fortalesa representativa de la Marina Alta és la de Santa Caterina de Teulada. En l’informe que li encomanà el rei Felip I a l’enginyer italià Antonelli l’any 1568, aquest parlava de la necessitat que tenia Teulada de comptar amb una fortalesa. Malgrat la recomanació no será fins a l’any 1582, després d’un atac de pirates, quan comence la seua construcció. Hi participà l’arquitecte Joan Cambra i guarda comparança amb l’església de Sant Bartomeu de Xàbia. És un edifici d’una sola nau, una coberta originalment plana i amb teulada en l’actualitat, sense creuer i capelles en els contraforts. Té un aspecte massís i amb poques obertures. Formava part del llenç de muralla que cercava la vila pel nord, al costat de la porta septentrional. La gran transformació del temple es produí al segle XVII en traslladar-se l’absis als peus i en obrir-se la porta sobre l’antic absis. Així es canvià l’orientació oest-est per l’actual est-oest. S’intentà afegir també un creuer. Altres reformes posteriors eliminaren molts elements defensius, quedant-hi restes com el nom de la Porta de la Barbacana. La portalada d’estil neoclàssic i el campanar, construït sobre un antic campanar circular, foren afegits al segle XIX. Està protegida com a Bé d’Interés Cultural des de 2007.

Sostre de la nau central de l'Església-fortalesa santa Caterina de Teulada

Sostre de la nau central de l’Església-fortalesa santa Caterina de Teulada

L’església-fortalesa de Sant Miquel a Murla sorprén perquè està allunyada de la mar. Sorprén menys que abans de l’expulsió dels moriscos era el principal nucli cristià de les valls i que en 1529 patí un atac de pirates algerins. Es construí entre 1530-1545 sobre un castell andalusí, del qual s’ha especulat si es tractava del castell de Pop del qual parlen les fonts. Es tracta d’un edifici de planta rectangular dividida en tres trams, d’aspecte massís amb poques obertures, compta amb dues torres en els dos extrems. Com a elements defensius s’aprecien les troneres i els murs robustos amb poques obertures. La coberta era originalment plana i en l’actualitat, a dues aigües. En el segle XIX fou restaurada en un llenguatge historicista neogòtic que li confereix un aspecto medievalitzant, per exemple l’afegit dels merlets. El campanar del segle XIX s’enfonsà el 1990 i ha sigut restaurat recentment amb un resultat polèmic. Des de 2001 és Bé d’Interés Cultural.

Església de sant Miquel de Murla

Església de sant Miquel de Murla

Sense ser-ne una església de tipus parroquial com les que hem vist, m’agradaria comentar breument que el convent de la Puríssima de Benissa construït el 1611 per l’orde franciscà també fou concebit com una petita fortalesa, amb elements defensius que podem veure encara a la façana i que havien de protegir la comunitat dels atacs piratics. Possiblement siga l’únic convent d’aquest estil a la Marina Alta.

ESGLÉSIES-FORTALESA QUE HAN PERDUT EL CARÀCTER DE FORTALESA

L’església de la Mare de Déu de les Neus en Calp fou originalment un temple fortificat. Ocupava un dels laterals del recinte emmurallat primitiu i més tard va quedar dins del baluard, prop de la Torrassa de la Peça. Era un edifici petit del segle XIV que ocuparia la sagristia, el cor i altar juntament amb la capella de la Mare de Déu de les Neus de l’actual temple. En el segle XVI fou ampliat i poc més podem dir d’aquest temple que fou enderrocat als anys 70 per a construir-ne un de nou. Aquest edifici és Bé de Rellevància Local.

De l’església parroquial de la Santa Creu de Pedreguer direm breument que com ha indicat l’arquitecte Josep Ivars, la presència de restes d’espitlleres en el cos superior de la façana podria indicar-nos una antiga funció militar perduda en la reforma del segle XVI, que per contra ens deixà un dels millors exemples d’arquitectura renaixentista a la comarca.

ALTRES ESGLÉSIES FORTALESA JA DESAPAREGUDES

En Benissa trobàvem l’església-fortalesa de Sant Pere de Benissa, enderrocada als anys 40 del segle passat i de la qual ens queda la plaça i una reconstrucció de la seua portalada de l’any 2008. Es tractava d’un edifici massís, amb poques obertures, d’una sola nau i que formava part del llenç de muralla que tancava la vila pel seu costat septentrional. Després del seu enderroc els materials foren reaprofitats pels veïns per a la construcció.

Antiga església-fortalesa sant Pere de Benissa

Antiga església-fortalesa de sant Pere de Benissa

Tornant a Calp, en la desapareguda pobla d’Ifach pot ser, hi hagué també una església-fortalesa. Les restes que s’han trobat de l’església de la Mare de Déu dels Àngels indiquen que era un temple d’una sola nau, de planta rectangular, estava adossat a la muralla i la torre feia al mateix temps de campanar i vigia. Després d’abandonada la pobla, l’església continuà en peu i sabem que al segle XVI Felip II ordenà adequar-la com a fortí per a la defensa costanera. Al segle XIX encara continuava en peu però en l’actualitat no en queda res d’ella.

PROPOSTES DE MILLORA

Servisca aquest breu resum també per reivindicar la protecció d’un patrimoni del qual n’hem perdut prou i que suposa una part significativa de la nostra historia. La Marina Alta compta amb un nombrós patrimoni defensiu que no acaba de ser valorat, malgrat el paper per a la supervivència de la població que hi jugà.

La primera mesura hauria de ser valorar aquest patrimoni i això significa no sols incloure’l en un catàleg, sinó també escometre les obres que siguen necessàries per a garantir la seua integritat, així com donar-les a conéixer al públic. Integrar-les en una xarxa més àmplia que abracés el patrimoni defensiu de la Marina, col·locar panells explicatius i també fer els edificis accessibles al públic. Aquesta última una gran lluita car ensopeguem sempre amb la tendència a mantindre les esglésies tancades i obrir-les sols en hora de culte, impedint així que puguen ser visitades i en conseqüència, romanen desconegudes. El que es desconeix no s’aprecia.

Seguint aquest enllaç podeu veure amb més detall la situació geogràfica de les esglésies-fortalesa, en blau. En roig podeu veure les poblacions cristianes abans de l’expulsió dels moriscos. S’hi apropeu la imatge també es poden veure els recintes emmurallats de Xàbia, Teulada, Benissa i Calp a finals de l’Edat Mitjana.

BIBLIOGRAFIA

  • Banyuls Pérez, Antoni. De la iglesia como baluarte al baluarte como iglesia. Estrategias de fortificación y modernización de las defensas medievales en las villas del litoral de la Marina de la costa de Alicante (1535-1587). Arquitectura defensiva de la Mediterrània del segle XV al XVIII, Vol.1 Universitat Politènica de València, 2015.
  • Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Editors Carena, 2014.
  • Ivars Cervera, Joan. Ivars Pérez, Josep. La vila de Teulada. Procés de fortificació i estructura urbana. Revista Aguaits, número 1. 1988.
  • Ivars Pérez, Josep. Antoni Gilabert i l’arquitectura clàssica a la Marina Alta. Revista Aguaits, n.9, 1993.
  • Ivars Pérez, Josep. L’església de la vila de Dénia. Revista Aguaits, número 10, 1994.
    Jaen i Urban, Gaspar (director) et alii. Guia de Arquitectura de la provincia de Alicante. Institut de cultura Joan Gil Albert. Col·legi d’arquitectes d’Alacant, 1999.
  • Palenzuela Navarro, Antonio. Iglesias-fortaleza en la costa mediterránea española en el siglo XVI. En Arquitectura defensiva de la Mediterrània del segle XV al XVIII, Vol.1 Universitat Politènica de València, 2015.

Per Aitor Mahiques Bataller

2 pensaments sobre “Les esglésies-fortalesa de la Marina Alta

  1. José Antonio

    Les esglésies de Xàbia, Teulada i Benisa van nàixer ja des del seu origen amb un funció mixta de església-fortalesa. Un cas diferent és l’església de Murla (deixant de banda la hipótesis no comprobada de que fora un Castell musulmà ) sembla que el seu origen va ser una fortalesa del segle XVI (teoría defensada per Josep Gisbert, amb la qual estic d’acord), i més endavant utilitzada com església.

    Respon
    1. aitormahiques

      En efecte, les esglésies de Xàbia, Teulada i Benissa presenten més similituds entre elles que l’església-fortalesa de Murla, En cas d’haver tingut més espai, havérem contat més detalls de cadascuna, hem intentat donar unes pinzellades.

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s