Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat

El passat divendres va tindre lloc a València el 1er congrés organitzat per la Universitat de València i els Instituts d’Estudis Comarcals. Amb el títol “Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat”, el congrés estava dirigit a públic en general i a especialistes i docents amb relacions amb el món del desenvolupament local i del patrimoni cultural i natural, sempre des de l’òptica de l’explotació turística i de les possibilitats de sostenibilitat local que esta comporta.

Es tractava de posar en comú, després de les trobades dels dos últims anys, les diverses experiències que s’estan duent a terme arreu del País Valencià en estes matèries. Al llarg del dia es van presentar més de 50 comunicacions de diversos llocs del nostre territori, es van posar en comú experiències i es van llançar propostes. La gran quantitat de ponències va fer que la jornada es desenvolupara en diversos espais dins la Facultat de Geografia i Historia al mateix temps i va fer impossible seguir-les totes.

La tònica general va ser la de compartir experiències de posada en valor  com a recurs turístic el patrimoni cultural o natural en les nostres terres.La Marina va estar representada en este congrés mitjançant diverses ponències.

En primer lloc, dins l’apartat de “Arquitectura, arqueologia i paisatge” l’arqueòleg Josep Antoni Ahuir ens va parlar de la seua experiència a Jaciment Romà de L’Almadrava als Poblets este estiu. Revitalitzar l’únic jaciment arqueològic museïtzat de tota la comarca després de més de 10 anys de tancament  semblava una tasca tan difícil com necessària.

Comunicació sobre el Jaciment Romà de l’Almadrava

L’experiència ha estat tot un èxit i vora mil persones han gaudit d’un jaciment únic a les nostres terres. A més, i si cap, més important encara, els visitants han rebut informació de primera mà d’un guia especialitzat.  L’Almadrava es presenta com un complement al turisme de sol i platja per la seua proximitat a la mar i la realització d’activitats com la nit de poesia que es va dur a terme com a cloenda de la temporada d’estiu.

Un poc després, a la Sala de Juntes assistirem a un altra ponència relacionada amb la Marina. En este cas, Jordi Giner, un dels autors del llibre “Un peu dins, un peu fora” ens va parlar al voltant del turisme i de l’impacte que té en les societats locals que el reben. En este cas, l’exemple ens és molt proper. Teulada (i Moraira) és un cas paradigmàtic de com la nostra societat s’ha transformat per tal de rebre als nouvinguts d’altres països. Uns nouvinguts que, potser no es poden considerar ja turistes. Va ser una de les ponències més interessants de la jornada i una de les que més debat va generar.

Comunicació sobre Teulada “Transformacions locals i socials a l’entorn de Teulada”

Quasi al mateix temps tenia lloc una ponència en un altra sala en la que Víctor Garcia, coordinador de Ses valls de Retrobament va parlar al voltant del projecte que des de fa uns anys a la Vall de Gallinera. Empreses i ajuntaments de l’interior de la Marina i de les Illes Balears, porten endavant un projecte de transformació en productes turístics de tot allò relacionat amb el Repoblament que va tindre lloc després de l’expulsió dels moriscs per part de mallorquins a les nostres terres. El projecte de “Ses valls de Retrobament” és un clar exemple de com les administracions públiques i privades han d’unir-se per tal d’emprendre projectes que ajuden al desenvolupament local.

Tríptic del congrés

La gran quantitat de ponències que tenien lloc al mateix temps va fer impossible assistir a esta última que parlava de la Marina, però la publicació de les Actes, coincidint amb el congrés s és una eina molt profitosa de cara a consultar per part dels interessats en el tema.

Per Jaume Sau Moncho

Del convent de les Planes a la cova Foradada

Aquesta és una atractiva i difícil ruta que destaca per la seua gran bellesa paisatgística, amb unes vistes magnifiques de la mar i els penya-segats. La senda que anem a seguir passa per llocs d’alta importància històrica, botànica, geològica i espeleològica. Cal ressaltar que la cova Foradada és un dels jaciments més importants per a l’estudi evolutiu de la nostra espècie, ja que s’han trobat restes paleolítics que daten de l’època en la qual coexistiren els últims neandertals i els primers homo sapiens sapiens que arribaren a la península ibèrica (cromanyons).

Començarem advertint que no es tracta d’una ruta apta per a tots els públics, ja que cal fer alguna trepada i la senda és una mica complicada, així que per a fer-la s’ha de tenir una mica d’agilitat, sentit de l’orientació, bon calçat i no tindre vertigen. El recorregut és molt abrupte, ja que en part anem seguint un barranc i després voregem els penya-segats. A canvi de l’esforç una aventura cultural en un dels pocs llocs on la costa mediterrània roman salvatge. La descripció detallada de la ruta i el track GPS el podeu trobar a aquest enllaç: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5487508

Tot aquest recorregut està dins del parc Natural del Montgó i en ell anem a trobar la flora típica dels penya-segats mediterranis: llentiscle, margallons, fenoll marí, sempreviva, però també hi ha plantes exclusives d’Eivissa i la Marina Alta, per exemple, el card del Montgó (carduncellus dianius) i silenes.

A nivell geològic aquesta zona està formada per roques calcàries, que segons el mapa geològic de l’IGME (Institut Geològic i Miner d’Espanya) daten del cretàcic superior. L’abundància de coves i avencs que anem a trobar pel camí es déu a un procés intens de carstificació. A nivell espeleològic aquesta és una bona zona per a l’exploració i l’aventura, ja que hi ha una gran multitud d’avencs, abrics i coves, moltes d’elles sense explorar. Per altra banda, la cova foradada, està a escassos 100 metres de la cova Tallada, però no hi ha senda que comunique una amb l’altra, encara que sí que és pot anar per la mar (nadant o amb barca).

Comencem a caminar al monestir de les Planes, que és una clara mostra de l’arquitectura nacional-catòlica dels anys 60. El monestir actual va fer desaparèixer les runes de l’antic monestir medieval que té una atractiva història: al segle XIV els monjos jerònims de les Planes. foren atacats i segrestats i a Algèria, una vegada alliberats després de pagar el rescat, els monjos decidiren abandonar per a sempre el monestir de les Planes i anar-se’n a viure al monestir de Sant Jerònim de Cobalta.

Al fons el monestir de les Planes.

Actualment, el monestir continua tenint un ambient“nacional-catòlic”, de fet va ser ací on a l’estiu del 2012 es van celebrar les jornades de “Responsabilidad social en política” amb Camps i Cotino de ponents, a aquesta trobada assistiren la plana alta del PP i també un grup nombrós i sorollós “d´antisistemes” i guàrdies civils.

Seguim el camí del “Quartel” on avancem seguint durant un tram les marques blanques i grogues del PRV (sender de mitja distància) i les roges de GR (gran recorregut). Al cap de 350 metres caminant pel camí del Quartel, arribem a l’antiga caserna de carrabiners, avui en dia en runes.

Quarter dels carabiners en runes.

La raó per la qual aquesta caserna es trobava en aquest lloc tant recondit i amagat és que des d’ací els carrabiners podien controlar el contraband que pujava i baixava per dos barrancs que tenen accés a la mar: el de la cova Tallada i el de la cova Negra, pel qual anem a baixar nosaltres. Així que ja que estem podem pensar que la mateixa senda que anem a fer nosaltres la farien els contrabandistes del segle XVIII i XIX, carregats de tabac i alcohols de Menorca i Algèria… I ja que estem evocant també podem imaginar a aquells que des de temps mil·lenaris, com així evidencien les excavacions arqueològiques, pujarien i baixarien de les Planes cap a la mar per a pescar, recol·lectar i caçar.

Per arribar a la cova Foradada hem de baixar primer a la cova Negra (no confondre amb la cova de Xàtiva, que també es diu igual) i després continuar baixant fins que abans d’arribar a la mar passem al següent barranc que ja és el de la cova Foradada.  La cova Foradada és de reduïdes dimensions. El lloc és molt bonic, tenim vistes a les Rotes i a l’escull de la cova Tallada i qui vullga banyar-se té la mar a 20 metres de trepada. Per cert, si vos aneu a banyar porteu ulleres de bussejar perquè la reserva marina del cap de Sant Antoni és un dels llocs de la Mediterrània on més peixos voreu.

Cova Foradada.

A la cova Foradada sigau molt respectuosos i no toqueu res, ja que cada osset o pedreta que de normal no té cap valor, dins dels laboratoris són estudiats en profunditat i serveixen per a determinar com era l’habitat i l’ecosistema on es va produir l’extinció de l’Homo Neanthertalensis. Les troballes arqueològiques d’aquest jaciment es daten en dos periodes, neolític i el període més important és el paleolític amb restes, datades amb carboni 14, entre 34.000 anys fins 26.000 anys. Les troballes arqueològiques paleolítiques són restes d’eines de pedres, closques utilitzades com a collars, restes de llars i deixalles de menjar. Aquestes restes corresponen a l’època dels últims neandertals i dels primers homo sapiens sapiens que habitaren les nostres terres. És un dels pocs jaciments arqueològics d’aquesta època tan enigmàtica, perquè no se sap quina va ser la causa de la desaparició del neandertal, ni la seua relació amb els cromanyons. Els estudis han determinat que en aquells moments del paleolític al estar el nivell de mar més baix hi havia una planura i un corredor que unia per la costa el que avui és Dénia i Xàbia.

Penya-segats del Montgó.

El jaciment va ser excavat des que es va descobrir al 1992 fins al 2003. El que podem vore són les restes dels material utilitzats pels arqueòlegs (un garbell i plàstics negres) i també fem (botelles buides i sabates podrides). Si busqueu per internet trobareu uns quants informes, publicacions i notícies sobre la cova Foradada. A la bibliografia deixe l’enllaç de dos informes ben interessants, un sobre les societats depredadores del Montgó i l’altre un anàlisi paleontològic dels ossos que conclou que a la cova Foradada hi ha entre altres restes ossos de pantera pardus (lleopards).

Jaciment excavat amb deixalles.

Bibliografia recomanada:

• “Análisis paleontológico del yacimiento del Pleistoceno superior de Cova Foradada”, publicat en format digital a: http://rshn.geo.ucm.es/cont/publis/boletines/146.pdf
• Revista Aguaits 13/14 1997, article “Les societats depredadores del Montgó. Estratègies d’aprofitament de recursos a Cova Foradada” (disponible en pdf si busqueu en internet).

Mapa i Track GPS de la ruta disponible a:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5487508

Per Ferran Polo Guardiola