El Castell de Segària

En aquest article anem a presentar-vos un dels BIC’s (Bé d’Interès Cultural) més desconeguts i més espectaculars de la Marina Alta: el Castell de Segària, també anomenat de Benimeli.

La proximitat d’aquest castell amb el poblat ibèric situat a 250 metres, fa que hi haja gent que confundisca ambdós llocs. Per altra banda, el fet que aquestes runes siguen poc conegudes és déu a que gran part de les restes que queden del castell són de molt difícil accés, ja que no hi ha senda per a arribar a elles (hem de caminar entre margallons i argelagues). Per a veure les restes d’uns habitacles situats dins d’una cova i els murs que hi ha al cim, cal fer una trepada amb alguns passos una mica exposats, que podem classificar amb un tercer grau d’escalada (segons el sistema de classificació francés, CAF).

El Castell ocupa gran part d’una penya i aprofita els cingles de més de 50 metres de caiguda vertical, el que en la seua època el faria de molt fàcil defensa. A més, està situat en un lloc geoestratègic, doncs controla visualment gran part de la Marina Alta i el golf de València.

El castell és d’època islàmica i la seua construcció està associada a la defensa i control de la potent Taifa de Dénia. Posteriorment aquest castell va ser utilitzat també pels conqueridors cristians, de fet té unes voltes ogivals que segurament seran gòtiques. En èpoques més recents, principis del segle XIX, aquest punt estratègic i de fàcil defensa va ser utilitzat pels guerrillers durant la guerra del francés.

En aquest enllaç (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5345992) podeu trobar les dades GPS de la ruta d’accés, que s’inicia en les antenes de ràdio i televisió, que hi ha al mirador de Segària. A continuació seguim el PRV 415 (marques grogues i blanques) passem al costat del poblat ibèric, ple de ceràmiques i a 50 metres per baix d’una muralla de pedra ben tallada.

En primer pla muralla ibèrica i en segon pla la penya del Castell de Segària.

En primer pla muralla ibèrica i en segon pla la penya del Castell de Segària.

És una llàstima que no hi haja una senda que passe just al costat de la muralla ibèrica, així que per a admirar-la ens hem de punxar amb les argelagues. Continuem la senda fins que baixa una mica i arribem a un gran cingle on es troba l’escola d’escalada de Segària (fixeu-se que hi ha xapes) en aquest punt abandonem el PRV, que baixa cap a la font del Català.

Caminant al peu del penya-segat i just on es troben les últimes vies d’escalada (parabolts en la roca), es troben uns murs encofrats d’argamassa (arena + calç + pedra), ací comença el castell. En apropar-nos descobrim que aquests murs formen dues voltes ogivals, possiblement hi haguera una tercera volta avui ja solsida, l’antiga utilitat d’aquestes voltes no la tinc clara, podrien ser diposits d’aigua o ser habitacions i també servir de muralla o torre d’entrada.

Volta ogival, primera infraestructura que ens trobem del castell.

Volta ogival, primera infraestructura que ens trobem del castell.

Continuem avançant per un viarany entre mates i sempre a peu del penya-segat vorem els basaments d’alguns murs ja caiguts i a prompte trobarem les restes d’un edifici rectangular de més envergadura.

Restes d’edifici rectangular.

Restes d’edifici rectangular.

Aquest edifici està fet amb argamassa encofrada i té sòcol, mesura uns 10 metres de llarg i uns dos metres d’alt, a més, els murs són molt grossos, quasi un metre d’ample. Al voltant de les runes d’aquest edifici trobem nombrosos trossos de teules.

Avancem uns 20 metres més i en aquest punt el cingle és més fàcilment escalable. A partir d’ací la visita al castell requereix bona forma física i ser una mica intrèpid i no tindre vertigen. Després d’una escalada d’uns 30 metres de desnivell i trepant per la cresta en direcció oest, de seguida trobem una cova que dins té restes d’uns murs grossos d’argamassa i que a més conserven parts del lluït blanc original que els cobria.

Cova amb restes de murs d'argamassa.

Cova amb restes de murs d’argamassa.

Des d’un punt de vista geològic aquesta cova realment és un avenc típic dels relleus càrstics, propis de les zones de roca calcària. Continuem la trepada per la cresta cap al cim d’aquesta penya en direcció oest i just quan arribem al punt més alt, a més d’unes vistes magnífiques, si ens fixem vorem que hi ha també restes d’un altre mur. La baixada l’hem de fer amb molta cura pel mateix lloc per on hem pujat.

Més dades sobre aquest castell les podeu trobar en: http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/castillo-de-segaria

Per Ferran Polo Guardiola

4 pensaments sobre “El Castell de Segària

  1. Araceli Mut

    l´herorabona per lárticle del castell de segaria i moltes cracies.Sóc una de les persones que crec que SEGARIA és una de les millors joies que tenim a Benimeli.M´ha fet molt felic llegir aquest article i saber que EL CASTELL i tota la seva meravella pase al´historia com una realitat i no com un comte com creu molta gent que no ho ha vist.GRACIES. ÉS UN ARTICLE BONISSIM!!!!!
    Araceli Mut Gavilá BENIMELI.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s