Arxius mensuals: Octubre de 2013

Xàbia, anys 40 i 50. Una visió gràfica

Hem tingut l’oportunitat de poder visitar esta exposició temporal titulada “Xàbia, anys 40 i 50. Una visió gràfica” a la Fundació Cirne de Xàbia (Avinguda Alacant, 18). L’exposició ha sigut realitzada gràcies al fons gràfic del que disposa esta fundació privada de la familia Benimeli de Xàbia, a més a més, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Xàbia. Va ser inaugurada el passat 4 d’octubre, i la podreu visitar fins al divendres 29 de novembre.

Cartell de l'exposició que trobem a l'entrada de la fundació.

Cartell de l’exposició que trobem a l’entrada de la fundació.

L’exposició és molt senzilla i visual, ja que es monta amb tres recursos museogràfics ben simples: panells amb fotografies, vitrines amb documents de l’època i recreacions naturalistes. A través d’estos, se’ns mostra com era la Xàbia franquista dels anys 40 i 50. Els panells queden dividits per seccions (Fogueres, Bous i balls, Xàbia abans, la Gent, la Política, l’Economia i el treball…) i en ells trobem un recull de fotografies junt a una breu descripció. Les fotografies parlen per si soles, i impacta sobretot les de caràcter paisatgístic. El canvi respecta a l’actualitat és aclaparador. A l’exposició trobem dos espais ben diferenciats.

Un dels panells amb fotografies. La Gent.

Un dels panells amb fotografies. La Gent.

En la primera sala podem trobar una sèrie de vitrines amb documents de l’època com les actes de creació de la Secció Femenina de Xàbia, cartilles de racionament i recordatories de comunió. També podem veure una moto de l’època i un uniforme de la Falange Espanyola col·locat just al costat del panell que ens mostra visualment la Xàbia política.

Primera sala, on trobem panells, vitrines i recreacions naturalistes (moto i uniforme).

Primera sala, on trobem panells, vitrines i recreacions naturalistes (moto i uniforme).

Panell i uniforme.

Panell i uniforme.

A la segona sala continuem vegent fotografies, esta vegada són fotografies de grup, on resulta difícil identificar les persones que hi apareixen. Per això s’ha utilitzat un recurs molt original i simple: en una xicoteta caixa s’han col·locat les fotografies grupals, i s’ha assignat a cada persona un número. També s’ha afegit un espai baix de cada fotografia amb un llistat dels números i un espai en buit, per a qui puga identificar a algú ho escriga. Un recurs molt original que ajudarà a identificar si no tots, alguns i algunes dels xabiers i xabieres.

Caixeta amb fotografies i persones númerades per poder identificar-les i escriure el seu nom.

Caixeta amb fotografies i persones númerades per poder identificar-les i escriure el seu nom.

Exemple de full amb espais numerats per a identificar.

Exemple de full amb espais numerats per a identificar.

Continuem per la sala, i vegem més fotografies, esta vegada de religioses, celebracions i d’escolars, podem veure com era l’escola a l’època i quan es va construir el grup escolar de Xàbia. A més, en esta part també trobem un espai naturalista on se’ns mostra com era una cuina en aquella època. Les vitrines continuen estant presents, esta vegada amb periòdics i programes de festes.

Segona sala. Unes dones comenten qui pot ser algú de la fotografia.

Segona sala. Unes dones comenten qui pot ser algú de la fotografia.

Per a finalitzar, a l’última part de l’exposició vegem una vitrina amb objectes innovadors de l’època, com el cola-cao, o el paper higiènic. També s’afegeix una última recreació del que seria una saleta d’estar, amb la ràdio, i els jocs de taula.

Vitrina amb objectes innovadors de l'època.

Vitrina amb objectes innovadors de l’època.

Última recreació.

Última recreació.

L’ambient que es respira vegent esta exposició és animat, és un punt d’encontre entre generacions. Els més majors duen als fills o nets a mostrar-los com era Xàbia en aquells anys, i les dones majors comenten i especulen entre elles qui pot ser el que apareix en la foto, mentre que alguns es calfen el cap, i intenten identificar si apareix algun familiar, per poder escriure-ho en el fulls numerats.

Recomanacions

  • Trobem a faltar l’edició d’algun fullet explicatiu per endur-se a casa. Sempre està bé, perquè d’esta manera familiars i amics poden veure’l, i poden interessar-se en visitar l’exposició. A més, a la gent quan li agrada alguna cosa queda més contenta si s’endú algun obsequi que li recorde l’experiència viscuda. No obstant, la Fundació Cirne ha editat un xicotet recull de postals amb les fotografies que es pot aconseguir per 5€.
  • En algunes vitrines seria convenient col·locar cartells, identificant l’objecte exposat, ja que no tots es poden identificar i llegir bé.
  • En algunes fotografies aniria molt bé posar peus de foto, d’esta manera la gent que potser desconega els llocs on s’ha realitzat o siga de fora de Xàbia, puga identificar la seua ubicació més fàcilment.

La sensació després d’haver vist esta exposició és bona, donat que el seu objectiu inicial s’acompleix: hem pogut veure com era Xàbia en l’època, com era la vida dels xabiers i xabieres, les seues costums i en que treballavem. A més de poder contextualitzar Xàbia en l’època històrica en la que s’han realitzat les fotografies. Destacar sobretot el tema de la participació i el feedback del visitant. El simple fet de deixar un paper i un llapis on puguen escriure i identificar a algú, fa que ja no siguem un visitants merament pasius i observadors, sinó que siguem actius, ja que directament es pot participar en la recuperació de la memòria gràfica del poble, a més a més, d’ajudar a ampliar-la gràcies als records i les històries que s’amaguen al darrere.

L’enhorabona a la Fundació Cirne.

Vos deixem amb una notícia sobre l’exposició i amb el Facebook i pàgina web de la fundació:

Per Irene Buigues Sapena

El Castell de Segària

En aquest article anem a presentar-vos un dels BIC’s (Bé d’Interès Cultural) més desconeguts i més espectaculars de la Marina Alta: el Castell de Segària, també anomenat de Benimeli.

La proximitat d’aquest castell amb el poblat ibèric situat a 250 metres, fa que hi haja gent que confundisca ambdós llocs. Per altra banda, el fet que aquestes runes siguen poc conegudes és déu a que gran part de les restes que queden del castell són de molt difícil accés, ja que no hi ha senda per a arribar a elles (hem de caminar entre margallons i argelagues). Per a veure les restes d’uns habitacles situats dins d’una cova i els murs que hi ha al cim, cal fer una trepada amb alguns passos una mica exposats, que podem classificar amb un tercer grau d’escalada (segons el sistema de classificació francés, CAF).

El Castell ocupa gran part d’una penya i aprofita els cingles de més de 50 metres de caiguda vertical, el que en la seua època el faria de molt fàcil defensa. A més, està situat en un lloc geoestratègic, doncs controla visualment gran part de la Marina Alta i el golf de València.

El castell és d’època islàmica i la seua construcció està associada a la defensa i control de la potent Taifa de Dénia. Posteriorment aquest castell va ser utilitzat també pels conqueridors cristians, de fet té unes voltes ogivals que segurament seran gòtiques. En èpoques més recents, principis del segle XIX, aquest punt estratègic i de fàcil defensa va ser utilitzat pels guerrillers durant la guerra del francés.

En aquest enllaç (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5345992) podeu trobar les dades GPS de la ruta d’accés, que s’inicia en les antenes de ràdio i televisió, que hi ha al mirador de Segària. A continuació seguim el PRV 415 (marques grogues i blanques) passem al costat del poblat ibèric, ple de ceràmiques i a 50 metres per baix d’una muralla de pedra ben tallada.

En primer pla muralla ibèrica i en segon pla la penya del Castell de Segària.

En primer pla muralla ibèrica i en segon pla la penya del Castell de Segària.

És una llàstima que no hi haja una senda que passe just al costat de la muralla ibèrica, així que per a admirar-la ens hem de punxar amb les argelagues. Continuem la senda fins que baixa una mica i arribem a un gran cingle on es troba l’escola d’escalada de Segària (fixeu-se que hi ha xapes) en aquest punt abandonem el PRV, que baixa cap a la font del Català.

Caminant al peu del penya-segat i just on es troben les últimes vies d’escalada (parabolts en la roca), es troben uns murs encofrats d’argamassa (arena + calç + pedra), ací comença el castell. En apropar-nos descobrim que aquests murs formen dues voltes ogivals, possiblement hi haguera una tercera volta avui ja solsida, l’antiga utilitat d’aquestes voltes no la tinc clara, podrien ser diposits d’aigua o ser habitacions i també servir de muralla o torre d’entrada.

Volta ogival, primera infraestructura que ens trobem del castell.

Volta ogival, primera infraestructura que ens trobem del castell.

Continuem avançant per un viarany entre mates i sempre a peu del penya-segat vorem els basaments d’alguns murs ja caiguts i a prompte trobarem les restes d’un edifici rectangular de més envergadura.

Restes d’edifici rectangular.

Restes d’edifici rectangular.

Aquest edifici està fet amb argamassa encofrada i té sòcol, mesura uns 10 metres de llarg i uns dos metres d’alt, a més, els murs són molt grossos, quasi un metre d’ample. Al voltant de les runes d’aquest edifici trobem nombrosos trossos de teules.

Avancem uns 20 metres més i en aquest punt el cingle és més fàcilment escalable. A partir d’ací la visita al castell requereix bona forma física i ser una mica intrèpid i no tindre vertigen. Després d’una escalada d’uns 30 metres de desnivell i trepant per la cresta en direcció oest, de seguida trobem una cova que dins té restes d’uns murs grossos d’argamassa i que a més conserven parts del lluït blanc original que els cobria.

Cova amb restes de murs d'argamassa.

Cova amb restes de murs d’argamassa.

Des d’un punt de vista geològic aquesta cova realment és un avenc típic dels relleus càrstics, propis de les zones de roca calcària. Continuem la trepada per la cresta cap al cim d’aquesta penya en direcció oest i just quan arribem al punt més alt, a més d’unes vistes magnífiques, si ens fixem vorem que hi ha també restes d’un altre mur. La baixada l’hem de fer amb molta cura pel mateix lloc per on hem pujat.

Més dades sobre aquest castell les podeu trobar en: http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/castillo-de-segaria

Per Ferran Polo Guardiola