El Santuari neolític del Pla de Petracos

Estrenem el blog parlant sobre un dels santuaris neolítics més importants del País Valencià: El Pla de Petracos. Ubicat al marge esquerre del Barranc de Malafí (afluent del riu Xaló/Gorgos), en Castell de Castells, és un dels millors exemples d’Art Macroesquemàtic  i Art llevantí que es conserven. A les pintures s’accedeix per la Carretera CV-720 direcció la Vall d’Ebo. El Conjunt amb 8.000 anys d’història, és Bé d’Interès Cultural i al 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El Jaciment va ser descobert al 1980 pel Centre d’Estudis Contestans, i consta de 8 abrics, dels quals només 5 presenten pintures perfectament visibles.

Vista general del Pla de Petracos des de la carretera.

La importància del Jaciment va ser la causa principal per la que la Diputació d’Alacant, junt amb el Museu Arqueològic d’Alacant el posara en valor a l’any 1998, mitjançant elements de divulgació (senyalètica i panells explicatius), tanques i millorant l’accès al conjunt neolític. Recentment (al 2012) s’ha millorat la senda d’accés al jaciment, amb la instal·lació de baranes, també s’ha renovat la senyalètica i s’han actualitzat els panells in situ informatius del jaciment.

Una vegada accedim al jaciment mitjançant unes escales, el primer que ens crida l’atenció és la gran tanca metàl·lica que recorre tot el jaciment, i sobretot la distància que ens separa dels abrics, però una vegada mirem les pintures i el seu tamany, ens adonem que no cal observa-les de prop, les pintures poden observar-se perfectament.

Tanques metàl·liques del Pla de Petracos.

 Els panells són clars, concisos i visuals.  En trobem de tres tipus:

• Direccionals. Assenyalen la direcció exacta del Jaciment i de les pintures. En trobem un parell, una a l’entrada del poble (des de la Vall d’Ebo), on ens marca la direcció del jaciment. I l’altra en el mateix monument, indicant-nos on s’ubiquen les pintures d’art llevantí, i on les de macroesquemàtic.

Senyal direccional.

 

Senyal direccional. A l’esquerra indica la direcció de les pintures d’Art Macroesquemàtic. A la dreta assenyala la pintura llevantina.

• De monument. Només arribar al jaciment. Ens informa del punt exacte del monument.
  

  Senyal de Monument.

• Informatius.  Són 5 i s’ubiquen ja en el jaciment en si, quedant distribuïts al llarg del mateix baix de cada pintura a la que fa referència. Consten de text en tres idiomes (valencià, castellà i anglès) a més d’una fotografia de la pintura corresponent. El primer panell amb el que ens trobem només arribar és aquell que introdueix el monument i la seua contextualització històrica, sent la resta, els que tracten de donar interpretació a les diferents pintures.

El Jaciment és de fàcil accés, ja que tota la senda està escalonada, i en els trams més perillosos, disposa de baranes per a poder recolzar-se. L’estat de conservació de les pintures és molt bo. I la seua visita, queda completada amb un Centre d’Interpretació. No obstant, este no queda molt prop del mateix jaciment, sinó que s’ubica en el poble, a uns 6,5Km. El Centre d’Interpretació és també el Museu Etnològic de Castells.

La impressió general és molt bona. El jaciment és visitable de manera autònoma, i és accessible. No obstant, volem plantejar una sèrie de recomacions a tenir en compte en un futur:

• La zona d’aparcament. És prou reduida i permet l’aparcament de pocs cotxes. En el cas que visitara el jaciment un o dos autobuses, no es dispondria d’espai suficient.
• Seria convenient informar d’altres característiques de les pintures i el jaciment, i no explicar únicament la seua interpretació, ja que potser, i sobretot degut a la llunyania del centre d’interpretació, hi haja gent que no hi acudisca i no puga aprofundir d’igual manera. Parlar de la tècnica de pintura utilitzada, de com s’han obtés els materials per a les pintures, com s’han pintat, la geologia, la flora i la fauna del Neolític, l’aparició de l’agricultura… És clar, que plasmar tot això en un panell amb tamany reduit té les seues limitacions, però per això es troba el Centre d’Interpretació, el qual creiem deuria estar més prop del jaciment, ja que aquest ha de ser una mena de centre de recepció del visitant i ha d’informar-lo, i és més convenient, que siga in situ, només arribar. Eixe centre a la vegada podria disposar de banys, de servei de bar, d’una tenda, i deixa manera el conjunt milloraria la seua infraesctructura i revertiria en l’economia local.
• El jaciment disposa d’una cova visitable i accesible, malgrat açò, la cova no disposa de cap panell informatiu o cap senyalètica que ens indique si eixa cova va ser habitada o si es realitzava alguna activitat.
• Trobem escases papereres. Solament hi ha una, i a més plena i amb deixalles per terra. Això fa mala impressió i dona una imatge de deixadesa i de poc mirament. Si es disposa de papereres estes han de tenir un manteniment, sinó perd tot el seu sentit.

Per Irene Buigues Sapena